Ángeles Marco

Ángeles Marco (València, 1947 – 2008) presenta una obra escultòrica que a partir de 1973 s’emmarca en un meditat programa que assumix criteris de contínua experimentalitat, dotada d’un llenguatge individual amb un cos conceptual pròxim a les lectures i escriptures de la postmodernitat. Ángeles Marco considerava com a parts d’un mateix i únic procés tant la construcció dels seus objectes i propostes, com el desenvolupament de la conceptualització d’esta. El treball de l’escultora es desplegava en séries escultòriques, entenent estes com un marc que permetia la diferència i la repetició en un pla-meseta d’una mateixa forma (objectual o conceptual). Marco rellegia certes tesis del minimalisme, com la relació entre l’espai-obra-espectador, amb un apropament a qüestions, preguntes existencials i vocabulari més pròpies de la literatura i retòrica postmoderna d’autors com Jacques Derrida.

L’exposició titulada El taller de la memòria suposava una profunda revisió de les sèries escultòriques desenvolupades per Ángeles Marco entre 1987 i 1998. Les diferents propostes de l’escultora valenciana sempre han apuntat experimentalment cap al concepte de sèrie com una totalitat oberta. La mostra explicitava la perspectiva de l’autora que les sèries era, abans de res, activadores d’espais, però les seues construccions tendien a més a funcionar com a enllaços disposicionals enfront del subjecte. Enllaços no sols físics sinó també mentals, com a claus que posaven en marxa, davant la mirada de l’espectador, les diferents funcions assignades als objectes representats/construïts. Les sèries que es van presentar en el Centre del Carme van ser: Salto al vacío (1987-1989), Suplemento (1990-1992), Presente-Instante (1991-1992), Suplemento “Entre” (1992-1996) y Suplemento al vacío (1996-1998). Amb motiu de la mostra es va editar un catàleg amb textos de Kevin Power, Fernando Castro i Román de la Calle, curador de la proposta.