Alfred Kubin

Alfred Kubin (Leitmeritz, 1877 – Zwickledt, Àustria, 1959) va desenvolupar la seua obra com a artista gràfic, il·lustrador de llibres i escriptor. De temperament i sensibilitat angustiats, va patir una turmentada infància i una difícil adolescència marcada per la tràgica mort de la seua mare, la fúria del seu pare i constants crisis nervioses. Este context convertiria poc a poc a l’artista austríac en una persona introvertida, la imaginació de la qual es decantava cada vegada més per escenes de destrucció, putrefacció i horror.

Malgrat el seu constant aïllament social, Kubin, va influir, i es va vore influenciat, per tres dels moviments artístic-intel·lectuals més importants del segle vint. Va estar prop del Simbolisme, sense poder ser considerat artista simbolista, perquè les seues imatges posseien un caràcter psiocològic, psicoanalític, tempestuós i profund que l’acostava a este moviment, però amb una manca del sentit decoratiu i gust lineal propis dels simbolistes. Tampoc pot ser considerat un artista expressionista, perquè mai va desenvolupar temes subjectes al criticisme social i polític encara que va compartir la idea de l’art com a expressió i durant un breu període de temps va pertànyer a Der Blaue Reiter el misticisme del qual ja podia trobar-se en la seua novel·la Die andere seite (1908). També es va aproximar formalment a les metodologies de treball dels artistes de Die Brücke a partir de 1910 i des de 1920 al grup de la Neue Sachlichkeit (La Nova Objectivitat).

L’exposició Alfred Kubin. Somnis d’un vident, curada per José Miguel García Cortés, estava formada aproximadament per 115 obres orginals de l’artista i escriptor, una sèrie de 15 litografies i 12 il·lustracions per a llibres. La mostra organitzada seguint quatre línies temàtiques, eixos vertebradors de l’obra de Kubin, reflectia una poètica derivada dels traumes, ansietat i frustracions que van portar a l’autor austríac a la generació d’una mitologia personal pròpia. El primer eix temàtic mostrava la fascinació per l’alteritat i els límits de la raó; el segon, la recurrència a la metamorfosi i l’evolució física de l’ésser humà; el tercer, la visió de la dona com un ésser pròxim a l’animalitat i portador de tots els mals; i el quart, la presència quotidiana de la violència, el dolor i la nostàlgia de la mort. La proposta aportava un nou nom a l’històric expositiu entorn de la Neue Sachlichkeit o a Der Blaue Raiter treballats anteriorment en l’IVAM. Estes aportacions se sintetitzaven en un catàleg amb obra exposada i textos d’Antonia Hoerschelmann, Jaime Siles, Peter *Assmann, Annegrete Hoberg i José Miguel García Cortés.