Portada Nuestra Bandera, núm. 91, 1978
Òfset sobre paper, 60,4 x 50 cm
Una activitat destacada, en aquell context, fou l’organit-zació
d’una Conferència Cultural (17 i 18 de desembre de
1977) amb una gran participació de “pintors, escriptors,
periodistes, actors, etc.”, que tenia com a objectiu afermar
l’aliança de les forces del treball i de la cultura i establir
les bases d’un programa cultural del PCPV. L’Equip Crò-nica
va dissenyar el cartell que anunciava la Conferència.
Solbes hi va donar un suport inestimable. Tanmateix,
l’ambient ja s’havia enrarit molt i l’aparell tradicional del
partit va boicotejar aquesta iniciativa, com s’explica al lli-bre
de Jesús Sanz La cara secreta de la política valenciana
(Fernando Torres, 1982; reedició a la Institució Alfons el
Magnànim, 2019).
La Conferència Cultural fou, sense exagerar, una fita impor-tant.
Es va celebrar al saló d’actes de la Facultat d’Econò-miques,
hi participaren responsables locals i sectorials de
cultura del partit i gent de la cultura en general, i hi hagué
una sessió de cloenda amb un auditori nombrós, davant el
qual es llegiren les Conclusions. El saló d’actes estava ple
de gom a gom. La incidència del PCPV en els ambients
culturals valencians -artistes, escriptors, intel·lectuals, uni-versitaris,
9
periodistes- era intensa llavors.
El Centre de treball i documentació. Cincs debats sobre la Guerra Civil, 1978
Òfset
investigadora Vega Rodríguez-Flores al seu llibre Fer país.
Comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982),
publicat per la Institució Alfons el Magnànim el 2019. Per
descomptat que és una història complexa, en la qual hi va-ren
tindre un paper evident els successius fracassos elec-torals
i l’ensopegada entre unes estructures internes de
tipus tradicional controlades per l’aparell i els funcionaris
del partit, molts d’ells retornats de l’exili, i una militància
més jove i activa, rebel i de pensament lliure que s’havia
format en la lluita contra la dictadura i en la reivindicació i
la pràctica de la llibertat en tots els terrenys.
Prèviament i en moments encara no tan tibants, però ja
simptomàticament agitats, aquest corrent havia impulsat
la reorientació nacional i valencianista del PCPV, la demo-cratització
i una projecció social més marcada, amb l’edi-ció
-per exemple- del setmanari Cal Dir. Per al qual, per
cert, l’Equip Crònica va dissenyar algunes cobertes, així
com un conegut cartell de propaganda. També varen dis-senyar
cartells de propaganda electoral del PCPV de cara
a les eleccions de juny de 1977, així com el cartell com-memoratiu
de la fundació del PCPV com a partit, a final
del 1976.