21
Equipo Crónica amb Joan Antonio Toledo i Rafa Ventura Meliá en l'estudi del carrer Túria de València
Fotografía Francisco Alberola
amb Los tres músicos (Els tres músics) i Menina I, múltiples
de 1971 que van formar part de l’exposició de Barcelona,
s’han localitzat i es presenten en aquest cas d’estudi al
costat de la reproducció de la bastida “a l’estil de Léger”.
Aquestes obres es relacionen, d’una banda, amb Les Cons-tructeurs
(Els constructors) de Léger i, d’una altra, es vincu-len
amb l’actual exposició de l’autor francés, en la galeria 1
del museu fins al 15 de setembre de 2019 de 2019.
Les Constructeurs (1950, Musée National Fernand Léger,
Biot) és, potser, l’obra més coneguda del seu autor. Se’n pot
seguir la gestació a partir dels esbossos i dels nombrosos di-buixos
i olis que hi introdueixen alguns canvis però que no
són substancialment diferents de la gran pintura de 1950.
Les intencions de Léger en realitzar aquest oli semblen
clares: oferir una representació monumental, en una al·lego-ria
moderna, del treball proletari. “Les Constructeurs”, assenya-la
Valeriano Bozal, “no és la representació anecdòtica de la
construcció d’un edifici, és una al·legoria de la construcció,
amb un valor còsmic, en la qual, una vegada més, destaca la
materialitat dels motius. L’estructura de l’edifici ho és tot: s’hi
percep el firmament, organitza la imatge i és el lloc per als
treballadors que traslladen una biga, que es disposen a fer
una reparació o que baixen una escala. Aquest lloc, al·legoria
de tots els llocs construïts, de tots els nostres llocs, és el seu.
És coneguda la ideologia política de Léger, mai la va ocultar;
… i en el seu taller, l’activitat artística i la propaganda polí-tica
discorrien en paral·lel, i arribava a vegades a confondre’s.
La seua preocupació per un art popular s’identificava amb
l’educació de les classes treballadores, que només podrien
accedir a la cultura i a l’art si disposaven de més temps lliure,
i en la defensa de la pintura mural, un art col·lectiu, efímer a
vegades, però sempre a l’abast de tothom”.
La iconografia de Les Constructeurs de Fernand Léger va
exercir, com hem vist, una gran influència en el treball
de l’Equipo Crónica. Aquest cas d’estudi reflexiona sobre
l’apropiació que l’Equipo va fer de l’obra de l’autor francés
en suports diferents i amb funcions diferents. Les obres se-leccionades
formen part de deu de les díhuit sèries que
l’Equipo Crónica va realitzar en els dèsset anys de treball:
La recuperación (La recuperació) (1967), Autopsia de un ofi-cio
(Autòpsia d’un ofici) (1970-71), Policía y cultura (1971),
Serie negra (Sèrie negra) (1972), Oficio y oficiantes (Ofici i
oficiants) (1973-74), Ver y hacer pintura (Veure i fer pintu-ra)
(1975-76), El billar (1977), Paisajes urbanos (Paisatges
urbans) (1978-79), Crónica de la transición (Crònica de la
transició) (1980-81) i Lo público y lo privado (1981).
El projecte es completa amb obres originals del mateix Fer-nand
Léger i de Jean Dubuffet, un altre artista fonamental a
qui l’IVAM dedicarà a la tardor una exposició retrospectiva,
i a qui l’Equipo Crónica també va prendre com a referència.