11
xer entre 1964 i 1965. Evolucionaren ràpidament, com va
constatar el crític i historiador de l’art Alexandre Cirici ja
en una primera aproximació, datada el 1969 a la seua obra
(L’art català contemporani, Edicions 62, 1970), que oferia
uns primers besllums, relatius sobretot a l’etapa més pri-merenca
de l’Equip, que emmarcava dins del “nou realisme
valencià”. Però era encara molt aviat per caracteritzar-ne
l’obra i la intenció, que madurava amb gran celeritat i que
es desplegaria amb força poc després. Les gran sèries, l’estil
definit i el doll d’idees que varen produir els dos artistes
els anys successius encara havien de venir. No cal dir que
el treball teòric al voltant de l’Equip, les aportacions de To-màs
Llorens, de Valeriano Bozal, de J. F. Yvars i tants altres
hermeneutes de l’art contemporani, han permès una com-prensió
més aprofundida. L’impressionant Catàleg Raonat,
Equipo Crónica, a cura de Michèle Dalmace (IVAM, 2001)
presenta ja, amb la perspectiva dels anys i amb l’ambi-ció
i l’abast escaients, la imatge i el balanç d’una evolució
ascendent i d’una obra decisiva, que es va forjar i desen-volupar
entre 1964 i 1981. Que va beure de moltes fonts.
Que va marcar visualment tota una època. I que té en el
compromís polític dels seus creadors -en sintonia amb la
vivència del seu temps- una de les motivacions fonamen-tals.
Entre mitjan anys seixanta i el començament dels anys
vuitanta el País i la societat espanyola i europea, el món en
general, varen experimentar canvis fonamentals. No hauri-en
estat possibles sense la intervenció i l’aportació de tanta
gent, anònima o no, dels vianants de la història -el subjecte
passiu que de vegades es rebel·la i esdevé subjecte actiu
i protagonista-, i dels qui, amb els seus escrits i teories, la
seua música o la seua obra plàstica, cercaren de donar-li
sentit. Perquè al capdavall la vida és cerca de sentit.
L’Equip Crònica va aportar molt a donar sentit a una època,
la nostra època. Però també més enllà, perquè la seua és
una obra perdurable que a través de la força de les imatges
convoca i evoca experiències i suggestions duradores, per-durables
en el temps.
Cartells electorals del PCPV als carrers de València, 1977
Foto: jvrodríguez