17
Cas d'Estudi. Equipo Crónica:
Mirant-se en l'espill de l'avantguarda
Teresa Millet
Al maig de 1977, Nuestra Bandera, la revista teòrica i políti-ca
del Partit Comunista d’Espanya, publicava un article de
M. Pozas que, amb el títol “Gràfica política i eleccions”, es
feia ressò de la campanya electoral de juny de 1977 i de la
proliferació d’imatges (cartells, adhesius, anuncis, etc.) que
en aquell moment s’havia produït i que ningú esperava.
“El país no estava acostumat a un balafiament així”, asse-nyala
M. Pozas. “Encara es recorden les sòbries eleccions
a procuradors familiars per a les Corts franquistes. Molts
dels que veien l’espectacle dels murs i de les parets, de les
tanques del metro, dels llocs públics, havien de fregar-se
els ulls per a descobrir que no estaven somiant. De sobte,
el país semblava un altre. Madrid, empaperada; Barcelona,
empaperada; València, Sevilla…, fins i tot els pobles més
xicotets, segons conten els periòdics”.
L’Equipo Crónica, sota el pseudònim d’Equipo Gráfico, va
ser l’encarregat de visibilitzar el PCPV en la campanya elec-toral
per a les eleccions generals de 1977. En aquest treball
de propaganda van utilitzar imatges de l’artista francés
Fernand Léger, membre, des de 1932, de l’Association des
écrivains et artistes revolutionnaires. Al taller d’aquest, l’ac-tivitat
artística i la política discorrien en paral·lel i, en 1945,
Léger va afiliar-se al Partit Comunista Francés.
Quan comencem el treball de recerca d’una exposició,
qualsevol informació és valuosa. En les primeres fases
anem acumulant dades, sovint compulsivament, i és des-prés
d’un temps –la investigació i el temps són sinònims–
quan la documentació va prenent forma i hi veiem la llum;
o, com a mi m’agrada dir, trobem el fil conductor del pro-jecte
del qual anirem tirant i tirant fins a tindre suficient
material per a l’exhibició.
En les primeres setmanes d’investigació ens posàrem en
contacte, en primer lloc, amb Manolo Valdés, la meitat de
l’Equipo Crónica, que des del seu domicili actual, a la ciutat
de Nova York, ens va remetre a Francisco Alberola, fotògraf
de València que disposa d’un arxiu sobre l’Equipo que és,
en si, la història de l’activitat plàstica i pública de l’Equipo i
que ha sigut d’un valor incalculable per a aquest projecte.
En aquest sentit, també la memòria de Juan Vicente Mon-zó
ha sigut fonamental, perquè va donar-nos pistes sobre
“el cartell groc amb la flor, a l’estil de Léger”, que va resultar
ser la imatge que el PCPV va utilitzar per als cartells de la
campanya electoral de juny de 1977.
Caso de estudio: Equipo Crónica, mirant-se en l’espill de l’avant-guarda,
és el resultat d’aquesta investigació que pren el
seu títol de l’article de M. Pozas, publicat en el núm. 92 de
Nuestra Bandera, sobre el treball de l’Equipo Crónica fins a
1978 i que incloem en aquest catàleg. El projecte presenta
una selecció d’obres datades entre 1969 i 1982 que inclou
pintures, dibuixos, serigrafies, múltiples, fotografies, revistes
i cartells de l’Equipo, en les quals es visibilitza com l’obra de
Fernand Léger va influir en el seu treball. També mostra la
història de l’Equipo Crónica a través de la càmera del fotò-graf
professional, ja esmentat, Francisco Alberola i l’esperit
de companyonia de l’“equip de l’equip” que es materialitzava
quan, per exemple, calia pintar els motles dels múltiples que
acabaven d’arribar dels tallers de la ciutat fallera, tant en el
seu mític estudi del carrer Túria de València com en els previs
dels carrers En Blanch, Comte de Montornès i Dr. Sumsi.
Sobre els múltiples de l’Equipo Crónica, el galerista Gui-llermo
de Osma, propietari de l’aiguada Los acróbatas (Els
acròbates) de 1972, inclòs en l’exposició, ens ha proporci-onat
una informació valuosa sobre el seu possible origen.
Guillermo Wakonigg, galerista en actiu a Bilbao a la fi de
1940 que va treballar amb Oteiza, entre altres artistes, es va
fer càrrec, posteriorment, de l’empresa Gastón y Daniela a
Madrid. Sovint va sol·licitar la col·laboració d’artistes per al
disseny de teles, com Millares, Feito, Canogar, Tàpies, César
Manrique, Arcadio Blasco i Ramiro Tapia. Wakonigg coneixia
també l’Equipo Crónica i, fins i tot, els va encarregar dibuixos
que van servir per a la producció de mocadors i de coixins i
els va animar a inspirar-se en les falles i el mètode tradicio-nal
de cartó pedra pintat per a fer escultures, els múltiples.
La vinculació política de l’Equipo Crónica i la seua relació
amb el Partit Comunista del País Valencià-PCPV es fa pa-tent
també en aquest cas d’estudi ja que l’Equip Gràfic va
ser, amb la col·laboració d’altres artistes i dissenyadors, el
responsable de la imatge del PCPV en les eleccions gene-rals
de juny de 1977, com ja hem assenyalat. Així mateix,
l’Equipo Crónica va col·laborar activament amb altres su-ports
de propaganda del partit com eren les revistes Cal
Dir, Trellat i Nuestra Bandera, de les quals hem seleccionat
alguns exemplars per a l’exposició.
Una de les característiques que comparteix l’Equipo Crò-nica
amb els seus contemporanis Equipo Realidad, Boix,
Heras i Armengol, entre altres artistes del nou realisme de-senvolupat
a Espanya en les dècades de 1960 i 1970, és