Pujar i baixar escales. Proposta de Pedro G. Romero i Teresa Lanceta

El treball en una bona prosa té tres esglaons: un musical, en què és composta; un altre arquitectònic, en què és construïda; finalment, un tèxtil, en què és teixida.

Walter Benjamin, Calle de dirección única, 1928.

Al treball de Teresa Lanceta pesa una forma determinada d’escriure. No vull dir només als seus textos, als seus meravellosos textos, no. En el propi fer, al mateix teixit hi ha una tensió important entre esdeveniment i text que paga la pena advertir. El que farem, perquè estarà Pedro G. Romero, llegint, però, sobretot, estaran les bailaores Ana Morales, Fuensanta La Moneta i Javiera de la Fuente, és aquest subratllat, diguem-ne, que es puga veure el que hi ha d’escriptura als teixits, teles i tèxtils de Lanceta. Quan pense en -seguint la cita de Walter Benjamin- com el treball de Lanceta suma música, arquitectura i tèxtil, pense en coreografies, en un cos o en uns cossos nuant gestos, polítiques i àmbits. Teresa Lanceta va somiar que la seua feina ho explicaria molt bé Antonia Mercé La Argentina il·lustrant la Filosofia de la dansa de Paul Valéry i en el rastre del seu somni estem treballant.