Performance “Sic transeamus per bona temporalia” de Llorenç Barber

Notes per a una intervenció en l’esplanada i pòrtic de l’IVAM

de Llorenç Barber

TITULE: “SIC TRANSEAMUS PER BONA TEMPORALIA….”

Un so és un lloc, una atmosfera, un aire i un cúmul de densitats en expansió. L’escolta és entrar en fora mida.

En escoltar, els peus poden detenir-se, però el cap, l’orella, l’emoció, no cessen.

Escoltar no és un acte ‘sòlid’, sinó un fluir entre líquid i gasós. És l’inestable locus on suspenem tota solitud, identitat i estolidesa. Escoltar és, doncs, un art mutant, pot ser que transmutador. Solament és paralitzant quan momentàniament recorrem al inexcusable truc fisiològic que exigeix una escolta profunda i atenta.

Quan l’escolta és plena, no hi ha gèneres, ni castes, ni jerarquies, hi ha tan sols una fluïda contaminació d’indicibles que freguen les memòries, els desitjos i els inusitats camps del perceptiu, i pot ser que també de la voluntat.

És la d’avui una intervenció que es vol reflexió, estímul i metàfora d’un trànsit molt desitjat: el d’un IVAM que entra en gir, per aquest motiu recorreguem per a escenificar-la al ric moviment relatiu d’una mòbil font sonora pel que fa a aquell que escolta, és açò que cridem ‘efecte doppler’ i que produeix un subtil o evident desviament, desplaçament o relliscada d’un color o so, i que és un corriment de l’altura del són. Els músics parlem de ‘glissandi’.

Fenomen aural aquest que es vol avui, símbol i distinció, i que té la voluntat explícita de celebrar un ‘sic transeamus’ que molts volem auguri de més definitius ‘bona temporalia’.

La Canyada, tardor 2014

Llorenç Barber