“Entre visillos”. El gest narratiu

L’escriptura és un refugi i una fugida. Carmen Martín Gaite va escriure Entre visillos a Madrid, entre març de 1955 i desembre de 1957, poc abans de manar el manuscrit al Premi Eugenio Nadal de 1958, que guanyaria. Dos anys abans, ho havia aconseguit Rafael Sánchez Ferlosio amb El Jarama. Martín Gaite, juntament amb S. Ferlosio, Agustín García Calvo i Ignacio Aldecoa, entre altres, van formar el que es va denominar el grup dels 50.

En el món de l’art, l’informalisme espanyol dels anys cinquanta i seixanta havia sigut instrumentalitzat pel règim franquista per a mostrar un aire de modernitat fora de les seues fronteres. És el problema de l’art abstracte, que pot ser interpretat com un anvers o el seu revers. En literatura, un grup d’escriptors i escriptores, amb Carmen Laforet com a figura femenina destacadísima, estaven marcant un canvi de pas en el monòton discórrer d’una dictadura que encara tindria per davant quasi vint anys.

Entre visillos és una obra nova perquè mostra diverses veus que la narren; dos personatges principals (Natalia i Pablo) i una narradora omniscient. Així mateix, la visió quasi documental del que ocorre a la Salamanca dels anys cinquanta transcendeix la importància o la banalitat en l’esdevenir dels seus personatges per a emmarcar unes vides que es veuran reflectides en l’espill de la seua pròpia mediocritat. L’única eixida és la fugida. El llenguatge espontani, el masclisme implícit en l’argot espanyol —com una condició donada i inamovible—, l’escassetat de recursos socials per a les dones del seu temps… converteixen l’obra en una sort de gàbia on els personatges intenten escapar cadascú a la seua manera.

La segona sessió vinculada a Entre visillos ens portarà a una selecció de textos de l’exposició popular, compilats per al catàleg pel comissari Pedro G. Romero. Juan de Mairena, María Zambrano, José Bergamín, entre altres, ens aportaran una mirada polièdrica que, desgraciadament, va desembocar en el fanatisme feixista de Franco i en els seus quasi quaranta anys de règim ominós. Revisarem, així mateix, algunes altres obres de Martín Gaite, de Sánchez Ferlosio, de García Calvo i conclourem amb els llibres i catàlegs llistats que estan disponibles a la Biblioteca i Centre de documentació Josep Renau, de l’IVAM.

La intenció d’estes «segones sessions» és que la novel·la triada actue, figuradament, com una pedra que, en caure a l’aigua, forma ones concèntriques que són els materials annexos. Com més pròxims a l’obra, més vinculats amb la literatura; com més allunyats, més relacionats amb l’art. Entremig de tots dos, els assajos i altres tipus de textos documentals.