Concerts de ciutats de Llorenç Barber, per Rubén López Cano

En el marc de l’exposició Llorenç Barber. Arxiu d’escoltes, Edna Martínez i Paz Guevara, del HKW – Haus der Kulturen der Wlt (Berlín) i Rubén López Cano, impartiran sengles conferències respecte a l’obra de Llorenç Barber. Rubén López proposa una mirada a l’obra de l’artista des de l’àmbit, tan treballat per Barber, dels “concerts de ciutats”.

Concerts de ciutats de Llorenç Barber. Rubén López Cano

En 1988, Llorenç Barber materialitza una idea tan simple com portentosa: fer sonar les campanes de ciutats senceres a partir de partitures perfectament estructurades en un exercici de composició d’intempèrie que anomena City Concerts (Concerts de ciutat).

Estos concerts urbans postulen la ciutat com a objecte de degustació estètica a través de la seua fosa en so. Una sort de Land Art sonor que, fins a la data, s’ha exercitat al mig miler de ciutats per tot el món, i que ha donat lloc a una sèrie de processos que reclamen anàlisis des de diferents marcs de reflexió.

Barber ha emprés un profund estudi material i simbòlic del seu instrumental: campanes, esglésies i història. Ha desenvolupat una sèrie de tècniques instrumentals insòlites capaces de produir sons inusitats que han incorporat les vel·leïtats d’elements naturals com el vent, la humitat, l’orografia; o humans, com l’urbanisme.

Barber ha comprés que pujar a tocar campanes és ventar una memòria col·lectiva que, si bé ha estat adormida, en absolut ha desaparegut. Per això, s’ha donat a la tasca de construir un discurs estètic de gran potència i personalitat; una poètica que incorpora el poder d’activar voluntats en ajuntaments i diòcesis, de construir audiències noves per a una música inèdita i de mobilitzar a milers de tocadors de campanes que, còmplices, li han acompanyat pel món sencer durant els últims 36 anys.

Rubén López Cano és investigador en àmbits com la retòrica i la semiòtica musicals, la cognició corporitzada de la música, el reciclatge musical, els memes i la cultura musical digital, així com la investigació artística i epistemologia de la investigació musical. És autor dels llibres Música plurifocal (1997); Música i retòrica en el Barroc (2012); Música dispersa. Apropiació, influències, robatoris i remix en l’era de l’escolta digital (2018); La música compta. Retòrica, narrativitat, dramatúrgia, cos i afectes (2020) i Dels videomemes a Tom & Jerry. La música compta en l’audiovisual (2024). Des de 2003 és professor de temps complet en la Escola Superior de Música de Catalunya.