Berenar #1. Art i Context 2023 – 2025
Amb Gema Quiles, Sandra Mar i Miguel Àngel Erba i Juan Ripoll
Per al primer Berenar d’Art i Context 2023-2025, Gema Quiles i Sandra Mar, artistes que conformen el grup d’esta segona edició, conviden a Miguel Àngel Erba i Juan Ripoll per a parlar de l’esbós. Els quatre participants prendran les seues anotacions com a punt de partida per a indagar i exposar els seus processos de treball i tot allò que acaba configurant la seua pràctica.
L’esbós s’entén com un mitjà idoni per a imaginar possibilitats plàstiques entorn d’uns pensaments. Pel seu caràcter instantani i la seua simplicitat de mitjans, és entés com una eina que permet derivar eixes primeres idees a múltiples formes, textures i colors. Partint d’esta idea, es plantejaran diverses maneres d’elaborar i d’utilitzar l’esbós. D’una banda, es triaran, entre eixes proves de color i de composició, aquelles que volem portar a una altra dimensió i a un altre suport per a treballar sobre la base d’ella. Per una altra, es prendran eixes anotacions, més automàtics i caòtics, com una excusa o lleugera idea inicial per a començar a treballar un altre material i una altra escala. D’esta manera, l’ús de l’esbós passarà a determinar quina és la forma en la qual estos artistes s’enfronten al suport i al material definitiu, donant més lloc a l’atzar o intentant controlar més el resultat, no necessàriament com a postures enfrontades, sinó com a opcions que en tot el procés es van alternant i mutant. Es parlarà també de les imatges de referència com alguna cosa que ens suggereix o una cosa de la qual fugir conscientment, de com ens influeix el contingut que consumim i en quin lloc el col·loca cadascuna. Amb tot això, plantegem una espècie de conversa col·lectiva per a indagar en els processos i eixe encant de les xicotetes peces prèvies.
El públic assistent haurà de portar un esbós/dibuix creat en la seua infància.
Gema Quiles (Vila-real, 1994) treballa en pintura i escultura, i reflexiona sobre la reinterpretació de la realitat i la creació d’espais propis a mode de refugi. Recorre a un imaginari basat en elements característics de la naturalesa per a crear este espai d’evasió que l’artista i l’espectador transiten i habiten. Recentment s’han pogut veure els seus projectes en Volta Art Gallery (València), Tuesday to Friday (València) i La Causa Galeria (Madrid).
Sandra Mar (València, 1995) reflexiona sobre l’amor, el desig i els afectes des de la matèria i l’experiència física i emocional. Entenent el fang com un llenç, este material es converteix en un suport més per als seus dibuixos i escrits. Durant el procés sorgeix un diàleg entre el seu cos i el material, que constitueix un espai de forces contràries i que persegueix l’expressivitat de la forma. Ha realitzat les mostres individuals La sangre, los ojos o el ramillete (Rosa Santos, València, 2023) i Ninguna fantasía (Rosa Santos, Madrid, 2023).
Juan Ripoll (València, 1995) treballa en projectes artístics entorn de problemàtiques que sorgeixen des de la fotografia i que avancen cap a territoris híbrids. Entre algunes de les seues exposicions individuals destaquen Tráeme flores por favor (Artnit, Mallorca, 2018) o Everlasting Love and Coal (La Posta, València, 2017). El seu treball va ser inclòs en el número dos de la revista Unstate. Va ser seleccionat per a participar en el grup d’investigació del CCCC (València) en el cicle anual «Totalidad e Infinito», comissariat per Diana Guijarro i M Reme Silvestre.
Miguel Àngel Erba (València, 1994) treballa a partir de la gestualitat, el moviment i l’emoció com a aspectes clau en el seu procés pictòric, que beuen d’unes certes pràctiques de l’art urbà –context en el qual ha estat immers durant anys–, on es requereix actuar amb grans formats i en la major brevetat de temps. Per a Erba, la pintura és un mitjà amb el qual poder expressar-se de manera sincera, allunyat de la paraula i del pensament racional, i crear un imaginari propi d’històries i relats influenciat per la literatura, la música i el cinema.