Agustí Centelles

L’avanç en les tècniques d’impressió van possibilitar la inclusió de la fotografia en la premsa i en les revistes il·lustrades i, amb això, s’inicia la seua acceptació com a mitjà de credibilitat informativa i patrimoni documental. Els successos bèl·lics del segle XX fan florir un tipus de gènere nou on la imatge és denúncia descarnada, propaganda política i reflexió social. La Guerra Civil Espanyola va ser no sols un camp d’experimentació de l’armament i les estratègies prèvies a la Segona Guerra Mundial, sinó també l’espai de confrontació entre ideologies i estètiques.

Agustí Centelles (València, 1909 – Barcelona, 1985) va ser un fotògraf de temàtica àmplia i recursos quasi il·limitats que va començar a registrar les lluites socials prèvies a la Guerra Civil. Aquesta especialització va ser determinant perquè el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya el contractara per a cobrir el front. En 1939, consumida la derrota republicana i conscient del valor documental dels seus negatius, decideix amagar-los a casa d’uns amics a França, on romandran fins a 1976, any en què tornen a Barcelona. Després de passar per diversos camps de concentració, torna clandestinament a la ciutat comtal en 1944 i es lliura a les autoritats franquistes en 1946, que li concedeixen la llibertat provisional però li inhabiliten per a exercir de fotoperiodista. Des de llavors, es va dedicar a la fotografia industrial i no és fins a 1978 quan la seua obra comença a exposar-se i a revalorar-se. Se li va concedir el Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1984. L’exposició va congregar un centenar de fotografies realitzades en les dècades de 1930 i 1940 que mostren escenes de la vida quotidiana, esdeveniments esportius, actes polítics, a més de les fotografies de la Guerra Civil.