Marjetica Potrč

Marjetica Potrč és una artista i arquitecte establerta a Ljubljana. La seua obra, que s’encarrega de documentar els espais urbans i les tensions que aquests generen, s’ha exposat a tot Europa i als Estats Units, incloent exposicions a la Bienal de São Paulo, al Brasil (1996), a la Max Protetch Gallery, en Nova York (2002), i al Guggenheim Museum novaiorqués, per la qual va guanyar el premi Hugo Boss l’any 2000.

L’IVAM presenta per primera vegada a Espanya l’obra de l’artista eslovena Marjetica Potrč amb una instal·lació site specific –creada expressament per al lloc que ocupa–, que és una prolongació més de tot el seu projecte, el principal objectiu del qual és cridar l’atenció sobre el conjunt de negociacions que cal realitzar per sobreviure en entorns urbans. Quan parla sobre aquest nou projecte, Marjetica Potrč es refereix al seu escrit sobre “Naturalesa urbana i ciutats naturals”. Com conta en aquest text, el seu pavelló a l’IVAM, amb aquesta estructura que recorda una favela, que proporciona refugi contra el sol, es pot veure com “la història de la primera favela, que va ser aixecada a l’ombra de les favelas, que és com es deien els arbres aleshores –als afores de Rio de Janeiro el 1897– per soldats els enemics dels quals havien desaparegut.” Aquesta favela subratlla l’interés de Potrč per les estructures bàsiques que són fruit de la iniciativa individual.

El pavelló s’obri al públic quan ix el sol, i, mitjançant l’ús d’energia solar, obri les seues portes; tanca les seues portes quan el sol es pon i, per consegüent, es tanca al públic. Dins del pavelló l’artista presenta aspectes de la interacció humana amb l’estructura: dues grans il·lustracions es troben penjades a cada costat del pavelló, i sobre una taula que hi ha al centre es troben dues il·lustracions més, una a cada extrem, que expressen les distintes personalitats dels poblats de barraques tot depenent si és de dia o de nit; una maqueta d’una favela, un recipient de ceràmica utilitzat pels seus habitants, oli pur, una representació dels visitants que no són benvinguts, i un carregador de corda per al telèfon.

Marjetica Potrč presenta favelas i poblats de barraques de tot el món i solucions autosostenibles concebudes per afrontar els problemes que implica viure amb pocs diners. En molts casos, la seua obra centra l’atenció en els estrats més pobres de la societat, fent evident que, mitjançant l’ús de la creativitat i els poders considerables de la inventiva inherents a l’ésser humà, podem crear una arquitectura ricament dissenyada a partir d’uns mitjans mínims.