Ignacio Pinazo en les Col·leccions de l’IVAM

Una qüestió fundacional de l’IVAM és definir el punt d’inici històric de la seua col·lecció. La modernitat inclosa en la seua nomenclatura no sempre és fàcil determinar-la —ni definir-la segons passen les dècades— en relació amb les avantguardes històriques, per exemple; punt clau per a entendre l’esdevenir de l’art contemporani des d’aleshores. Amb la inclusió d’Ignacio Pinazo (València, 1849 – Godella, 1916) en les col·leccions de l’IVAM, s’admet el final d’un procés transformador en la representació de la realitat. A partir de l’expansió de la fotografia en la segona meitat del segle XIX, la pintura assumeix altres responsabilitats al marge de la seua disciplinada condició testimonial. Des de llavors el temps i la velocitat comencen a interactuar amb les pinzellades i els colors; amb les formes que s’enfonsen o només es deixen intuïdes, com a imatges fugaces fixades infinitesimalment en les retines.

Ignacio Pinazo significa aquest avanç i aquesta pretensió. Així mateix, a mesura que la seua pintura discorre paral·lela al desenvolupament tècnic de la societat, encaminada a accelerar els seus registres, els seus quadres van centrant-se en parts concretes dels referents que tracta. Restes de llenços i taules queden sense pintar, nus, ampliant el camp d’anàlisi no sols al representat, que s’escampa o es deixa merament intuït, sinó també a l’àmbit espacial que l’envolta. D’entre els focus artístics que van sorgir en el context espanyol en el canvi del segle XIX al XX, el nucli valencià, fomentat al voltant de l’Acadèmia de Belles arts de Sant Carles, va ser nombrós i molt significatiu. Pinazo és, sense cap dubte, un dels seus principals representants.