Arcàdies / De vegades no és fàcil viure al paradís, Pilar Beltrán (Tollos)

Tollos és una xicoteta localitat situada a la Vall de la Seta, un poble on mai havia estat. Ho he anat coneixent a través de visites successives, de la mà de les veïnes i veïns que m’han acompanyat i explicat la seua història a través de dades, anècdotes i vivències personals.

A mesura que vaig coneixent els seus habitants, els que hi viuen de forma permanent i els que van diàriament per feina, em crida l’atenció que, en un grup tan reduït, hi ha persones de procedències molt diferents: tolleres d’origen conviuen amb altres provinents d’Anglaterra, Argentina o València. Però, curiosament, totes tenen un vincle comú: Tollos és un lloc escollit per voluntat pròpia. Cap no hi ha viscut sempre. Unes ho han triat per ser el paradís somiat (bon clima, tranquil·litat, més barat que el seu país…), diverses han tornat després de la jubilació al seu lloc d’origen, i d’altres han trobat aquí el seu projecte de treball en un entorn dur però amable i saludable…

Aquest lloc idíl·lic, però, fa aigües quan s’imposen altres realitats: la permanència dels fills, la manca d’escola, la mobilitat quan s’envelleix… De vegades no és fàcil habitar el paradís.

Cada vegada que arribe a Tollos sent que tot s’alenteix i que connecte amb alguna cosa atàvica que lluita per romandre… Tanque els ulls. Pense en la idea del camp habitat i em ve al cap el so del ramat, del pastor que coneix el territori com el palmell de la mà, del grup que vertebra el paisatge.

En aquest projecte intente recuperar aquesta sensació, el so perdut que ens porta a la memòria aquest recórrer. Per això treballe amb esquellots i campanets, tractant de generar una integració del so amb el lloc, mitjançant una peça senzilla que rescata aquest objecte ancestral. La instal·lació consta d’unes quaranta estructures metàl·liques a tall de tija, de les quals van suspesos esquelles de diferents mides i sonoritats.

Pots descarregar-te ací la informació ampliada sobre la meua intervenció.

Pilar Beltrán (Castelló, 1969) compagina la creació artística amb la docència a la Facultat de Belles Arts de València (UPV). Les seues propostes sorgeixen sovint de reflexionar sobre allò més proper per entendre allò global, utilitzant elements (auto)biogràfics per parlar de l’experiència col·lectiva.