Desitjos submergits. Lola Zoido (Benimassot)

Durant la meua estada a Benimassot vaig fer una sèrie de rutes tant pel poble com pels seus voltants. Tot i ser una localitat les cases de la qual es distribueixen al llarg d’un vessant, en uns quants carrers, l’extensió dels terrenys i els punts d’interès al voltant s’expandeixen molt més. Gran importància i pes té el paisatge, amb totes les cases mirant a la vall on es troben, davant de la Serrella. Però potser, el que em va sorprendre més de tot el que s’havia vist i sentit a Benimassot, era l’absència de l’aigua. Tània, la veïna que em va ensenyar tots aquests llocs durant la meua estada, comenta que no havia vist mai les fonts seques. L’aigua de sobte havia esdevingut un record, un fantasma.

Aquesta idea al voltant de l’aigua és la que vaig escollir per fer la meua proposta artística, materialitzant-la en una sèrie d’elements que al·ludeixen a la importància de l’aigua sense recórrer-hi, a partir d’un modelatge en 3D. En aquest cas, em va semblar oportú fer unes xicotetes escultures que apel·len al moment de llançar una moneda a l’aigua per demanar un desig. Més enllà del valor econòmic que tenen, m’interessa molt el valor sentimental que se’ls concedeix a aquests objectes que vehiculen desitjos. Quan llances una moneda a l’aigua també llances les esperances que hi diposites, que en aquest cas podríem enfocar en el desig que torne l’aigua a córrer pel canal i les fonts del poble.

Pots descarregar ací més informació sobre la meua intervenció a Benimassot.

Lola Zoido (Badajoz, 1994) és una artista que explora la manera com construïm la nostra realitat mitjançant processos digitals. Graduada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i actualment basada a Madrid, la pràctica de Zoido se centra tant en el resultat virtual com en el material de la generació d’imatges. La seua producció combina una mirada des d’allò analític i allò poètic sobre les relacions que sorgeixen en la intersecció entre allò digital i allò físic.