Pierre Soulages

La pintura de Pierre Soulages (Rodez, França, 1919) ha sigut testimoni d’una gran quantitat d’avatars des de la seua primera exposició a París en 1947. I la seua mirada com a autor sembla arreplegar el que d’existencial té el pas del temps, reflectit en els actes mínims —encara que res innocents— que suposa pintar quadres. Aquesta mostra de 1989, en l’IVAM Centre Julio González, venia precedida de la seua exhibició en el Museum Fridericianum de Kassel, una ciutat que va acollir les seues obres en les tres primeres edicions de Documenta, entre els anys 1955 i 1964.

El treball de Soulages, abstracte i expressionista, s’ha vinculat amb el que es va denominar tachisme, una tendència que mostrava i s’exposava a través de l’aparent negació del que s’ha dit, o del no dit. Ratllar implica ocultar una cosa anterior que no desitja veure’s o que és un error esmenable; però en el cas del pintor francès, les esborradures mostraven, d’alguna manera, la por al buit. Sent en tant que esborradures, emergien com a pintures.

A partir dels anys seixanta, i només interromput en la següent dècada on torna a les composicions rítmiques, la pintura de Soulages és eminentment negra. El negre marca un territori on el color es resol com a tensió entre traços; on els rastres de les pinzellades deixen entreveure la llum que intenta sorgir, representar-se, cercar referents. Bons exemples d’aquesta intenció són les obres de gran format, com 14 Août 1979, conformada com un únic traç de quasi tres metres de longitud. Oblidat durant un temps, aquesta mostra va ajudar a recuperar la seua figura crucial dins de l’art abstracte europeu, l’obra del qual recupera cànons clàssics, passats al seu torn per la pàtina fosca i sincera de l’existencialisme.