“Coral, “Un fómite”

Diego Navarro i Darío Alva, dins de la seua investigació per al Programa d’Art i Context relacionada amb conceptes de l’evolució especulativa i la ficció narrativa, van plantejar, dijous passat 17 de febrer de 2022, una col·laboració amb el filòsof, ballarí i coreògraf Miguel Ballarín. Es tracta d’una proposta coreogràfica que va ser seguida d’una conversa amb els presents que va permetre ampliar, estudiar i analitzar amb el públic certs aspectes de la investigació de Navarro i Alva.

Coral, ‘un fómite’ sorgeix com una síntesi de processos col·laboratius previs entre els tres artistes amb peces com Cenotafio, estrenada en els Teatros del Canal de Madrid en 2018, o Inventario, en desenvolupament des de 2019. En aquest cas, la peça posa el focus en el desenvolupament d’un llenguatge coreogràfic relacionat amb sonoritats i llenguatges del moviment denominats de “coral”: aquells que, per definició de Ballarín, es corresponen a “exercicis de cura per al mateix cos”, que es troben “entre la tècnica com alguna cosa semblant a una llar”, i que permeten “acceptar-se a un mateix en acceptar eixe lloc”. La seua presentació s’articula a través d’una mostra concentrada en el temps dels elements coreogràfics, embolicada per recursos sonors i visuals amb l’objectiu de crear una atmosfera o sensació de “lloc” en el públic, i en relació amb els objectius del projecte de Navarro i Alva de crear experiències d’immersió en entorns ficcionals. Després de la finalització de la peça, es va obrir un espai de diàleg amb els espectadors, fomentant l’intercanvi d’idees i impressions entorn d’uns certs conceptes plantejats durant la peça, amb l’ajuda de textos i xicotets artefactes visuals (similars a cromos) que es van repartir entre el públic.

Miguel Ballarín (Madrid, 1993). Filòsof, ballarí i investigador en arts corporals contemporànies. Treballa a camí entre la crítica teòrica, la pràctica coreogràfica i la creació poètica. Doctorant amb el projecte “Cuerpo y crisis: crítica del momento romántico” baix la direcció de José Manuel Cuesta Abad en el Departament de Filosofia de la UAM. Seminario Complutense de Investigación en Historia y Teoría de la Danza. Fundador de la companyia de danses urbanes contemporànies Co-lapse, ha dirigit residències artístiques en centres nacionals com a Naves Matadero, Conde Duque o Teatros del Canal i internacionals com a Festival B.Motion 2018 (Venècia) o Tanzkongress 2019 (Dresden). Com performer i poeta, col·labora amb Arca (Festival Sónar 2019) i integra el col·lectiu multidisciplinari d’arts escèniques digitals experimentals Mitrilo al costat d’artistes com Sergio Razorade, Valeria Baret o Sevi Iko Domochevsky. Docent de Escuela Municipal María Dolores Pradera, Madrid, va coordinar i va co-redactar el llibre de text Historia de la Danza III: Danzas Urbanas (editorial Mahali). Entre les seues publicacions més recents, cal esmentar A Cataphoric Withness, al costat de Víctor Aguado, com a part del volum Party Studies Vol.1 (Errant Bodies Press, Berlín) i Ocupares: desestar un mal com (Seminari “Los nombres del miedo”, Matadero Madrid), una crítica coreojurídica a les pràctiques de les empreses desokupa.