Carmen Calvo

Amb motiu de la concessió del Premi Julio González a Carmen Calvo (València, 1950), l’IVAM organitza una exposició que revisa les principals línies de recerca d’aquesta artista des de finals dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat. Una obra, la de Carmen Calvo, que se sustenta en gran manera en la recuperació i reelaboració d’imatges i objectes rebutjats. En el seu complex procés creatiu, l’artista construeix la seva personal visió del món activant mecanismes com l’ensomni, el record, el desig o la por.

Aquesta mostra inicia el seu recorregut amb una selecció d’obres realitzades durant els anys vuitanta pertanyents a les seves emblemàtiques sèries Escrituras, Recopilación y Reconstrucción. Es tracta d’un conjunt d’obres en escaiola i fang cuit assemblades en un pacient exercici de recol·lecció i classificació arqueològica, obres que evoquen vestigis recuperats d’escriptures ancestrals.

La nau central de la Galeria 1 presenta en aquesta exposició una recreació del taller de l’artista, un escenari bigarrat en el qual les obres d’art conviuen amb prestatgeries, nines, revistes i fragments de diversos objectes i maniquins; imatges i referències que, a manera de gabinet de meravelles, es converteixen en la veritable matèria primera del seu treball.

Un lloc destacat en aquesta exposició l’ocupa la mirada crítica de Carmen Calvo cap a l’opressió i la desigualtat de les dones. Una reflexió que l’artista ha intensificat en l’última dècada mitjançant l’ús d’imatges fotogràfiques rescatades i intervingudes que ens mostren, de forma molt directa, a dones silenciades, maltractades en la seva cotidianeitat laboral, festiva o familiar. Rostres ocults i oprimits sota teles, draps, cordes o enigmàtiques restes de joguines.