“Els traços d’una cançó” és el primer episodi de Veus que caminen. Un assaig sonor sobre els desplaçaments del cos i de la veu, emès per la plataforma de ràdio Consonni. Està dirigit per Grabriel Villota i compta amb la participació de Carmen Pardo Salgado, coordinadora d’una de les sessions de Presentes densos.

Conta Bruce Chatwin que els aborígens anaven deixant memòria dels seus recorreguts a peu a través de les seues cançons: en cantar-les no només s’activava un recurs mnemotècnic que permetia interpretar un mapa sonor, sinó que la pròpia sonoritat del cant, a partir de la veu i el relat, es feia material. Les ciutats en què vivim estan saturades de soroll: eixa saturació impedeix sentir, cosa per a la qual necessitem silenci. I eixe silenci es produeix lluny del centre, en llocs apartats del poder i del capital. Este programa parteix de l’encreuament d’ambdues idees: de la cerca del silenci necessari per a escoltar el so de la veu, d’un costat, i de l’observació del cos i el seu so, com a suport necessari de la veu, d’altre.