«Un matí de setembre de 1904, a Berlín, tretze cavallers pertanyents a diferents esferes de la societat van ajuntar-se en un estable al carrer Griebenow… El professor era el director de l’Institut de Psicologia; el Dr. Heck era el director del zoo local; el senyor Hahn, professor a l’escola municipal; el doctor Miessner era veterinari; etc. Al llarg de tot el dia, aquestes persones van plantejar preguntes a Hans, un dels estudiants més famosos d’aquell temps… Li van demanar que resolguera multiplicacions i divisions i que fera arrels quadrades; també li van demanar a Hans que lletrejara paraules i… que discriminara entre colors o tonalitats i intervals musicals. Hans va respondre correctament a la majoria de les preguntes. Hans tenia aproximadament 4 anys. En qualsevol cas, el fet més sorprenent no era la seua edat. Hans va contestar a les preguntes colpejant el sòl amb la seua pota dreta. Hans era un cavall.»

Així comença aquest text de Vinciane Despret, en què torna a les relacions humans-animals mitjançant l’estudi de pràctiques en el si de l’etologia.

«El cuerpo de nuestros desvelos: Figuras de la antropo-zoogénesis». En: Tecnogénesis. La construcción técnica de las ecologías humanas (vol. 1, ed. Tomás Sánchez Criado), AIBR, Madrid, 2008.