Sexopolítiques del cinema marginal: anys 70 i 80
Durant els anys setanta i els inicis dels huitanta hi va haver a Espanya un espai de creació i experimentació vital, política i cinematogràfica que va tindre el centre dels seus discursos en les sexualitats dissidents. A aquesta escena, el comissari Alberto Berzosa la denomina sexopolítica cinematogràfica. Es tracta d’un context reduït i heterogeni que es desenvolupa en diversos punts del país i que queda definit per la convergència de tres àmbits de marginalitat (social, política i cinematogràfica), sota els quals van cohabitar, entre altres, els directors de cinema Pedro Almodóvar, Esteve Rovira, Pierrot, Carles Comas, Rafael Gasent, Lluís Fernández, Antonio Maenza, el col·lectiu Els 5 QK’s i Barcelona Súper 8, així com alguns artistes i activistes, com ara Pérez Ocaña o Rampova.
Aquesta mostra dona compte dels processos creatius i de resistència política que van emergir des de la sexopolítica cinematogràfica, a partir d’una selecció d’elements de la cultura material produïts en aquest espai marginal.