Conferència de Laura Mulvey organitzada per la Càtedra d’Estudis Artístics. Segles XX/XXI
Títol: “Another afterthought on Visual Pleasure and Narrative Cinema. The overlooked alternative gaze: fetishism, film form and the female form”.
Abstract:
Quan vaig rellegir recentment “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, em vaig adonar que hi ha hagut un desequilibri en la recepció crítica de l’assaig. La secció introductòria, la secció sobre Hitchcock i el voyeurisme i la conclusió s’han discutit i citat àmpliament al llarg dels anys. Però la secció de l’assaig sobre Sternberg, Dietrich i el fetitxisme cinematogràfic ha sigut quasi completament passada per alt. Aquesta secció obri l’argument a un altre tipus d’espectadors en els quals es desplaça la “mirada masculina”. Mentre que l’alternativa podria suggerir una “mirada femenina” de gènere, però també una tipus d’espectador més compromés amb la forma mateixa del cinema. Ampliaré aquests punts en relació amb el Marroc de 1931 de Joseph von Sternberg per a incloure a l’estrela masculina com a objecte de plaer visual i a la protagonista femenina com a força motriu de la narració.
Laura Mulvey és professora de cinema en Birkbeck College, Universitat de Londres. És l’autora de: Visual and Other Pleasures (Macmillan 1989/2009), Fetishism and Curiosity (British Film Institute 1996/2013), Citizen Kane (BFI Classics sèries 1992/2012) i Death Twenty- four times a Second: Stillness and the Moving Image (Reaktion Books 2006). Va realitzar sis pel·lícules en col·laboració amb Peter Wollen, entre elles Riddles of the Sphinx (British Film Institute 1977; dvd 2013) i Frida Kahlo i Tina Modotti (Arts Council 1980). Amb l’artista i cineasta Mark Lewis, ha realitzat Disgraced Monuments (Channel 4 1994) i 23 August 2008 (2013).
CÀTEDRA D’ESTUDIS ARTÍSTICS. SEGLES XX/XXI
Càtedra d’Estudis Artístics (IVAM-UV-UPV-UMH)
Directores: Giulia Colaizzi / Marina Pastor
Esta col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx i l’IVAM, pretén ser un focus d’investigació, estudi i difusió de l’art visual dels segles XX i XXI. El seu objectiu serà en aquesta segona edició animar la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social, inclosa la imaginària. Ho farà amb amplitud de mires i evitant restriccions acadèmiques, artístiques o tecnològiques, però, això sí, enriquint-se i aprofitant quants suports acadèmics, museístics i institucionals estiguen al seu abast. Per aquesta raó, la seua organització en l’IVAM resulta propícia en la mesura en què pot enriquir les seues activitats, amb la reflexió sobre les exposicions, instal·lacions o conferències, així com dels cicles de projeccions.
TEMA DE ESTUDIO
“Cos, imaginari social i cultura visual”
L’àmbit de la visualitat, en el sentit explícit del seu valor cultural, de la seua producció i interpretació, ofereix, des de l’experiència estètica i la producció artística, un espai que és propici per a l’estudi dels diferents significats i els diversos interessos que conformen la construcció identitària dels subjectes, sobretot pel que fa a la producció d’imatges del cos. Proposem investigar les característiques del camp de la imatge –en els seus continguts, els seus mètodes i les seues relacions- a través de la producció de l’imaginari social i les seues formes de difusió. Una teoria crítica sobre els media i les seues expressions es constitueix com un camp en què analitzar els discursos sobre el cos i en el qual realitzar una aportació crítica vinculada al seu desenvolupament en el mitjà social. Partint d’aquestes premisses, ens proposem revisar, en el Programa de la Càtedra d’Estudis artístics de l’IVAM, durant els pròxims dos anys, els creus i controvèrsies de la perspectiva de gènere oberta pel feminisme i els Gender Studies, en la seua confluència amb disciplines com els estudis visuals i la crítica cultural. Donat el cúmul de temes que obri aquesta problemàtica, posarem l’accent en la representació visual i audiovisual de la corporeïtat, treballant sobre els diferents conceptes de cos, les seues representacions i les seues relacions amb els imaginaris, amb l’entorn urbà i l’arquitectura, amb l’entorn natural i les noves ecologies, amb la configuració dels cossos des de les teories decoloniales i epistemologies del sud, i atendrem especialment la seua relació amb la biopolítica, l’economia dels afectes i les guerres quotidianes obertes per les tecnologies socials de gènere, proposant desentranyar discursos visuals crítics o de resistència.