Intervencions de Sergio Barrera, Nelo Vinuesa, Inma Femenía i Ana Esteve Llorens

Dins de la línia l’IVAM produeix s’ha realitzat quatre intervencions artístiques en diferents llocs de l’interior del museu en referència a l’exposició “L’eclosió de l’abstracció“. Els autors de les intervencions són Sergio Barrera, Nelo Vinuesa, Inma Femenía i Ana Esteve Llorens, tots ells artistes valencians. Un dels objectius d’aquesta línia de treball del museu és precisament ajudar a la difusió de l’obra d’artistes joves de la Comunitat Valenciana.

La proposta de Sergio Barrera, que trobaran al costat de l’entrada de la Galeria I, és el resultat d’una investigació en l’àmbit de les arts, que utilitza, amb caràcter experimental, el pla pictòric com a suport per al seu desenvolupament. Antigesto planteja la possibilitat temàtica i experiencial de realitzar unes pintures que, tot i la inevitable presència de l’artista en la pràctica, es deslliguen d’allò personal. Representa així, una forma de contraposició a les nocions de pintura gestual, que inclou en la seua definició enciclopèdica aspectes relatius a la plasmació de la personalitat de l’artista. La focalització sobre un tipus de registre pictòric que sintetitza les constants essencials d’una pinzellada, evoca un possible gest comú i anònim. La visió i els seus processos, i la seua inevitable relació amb els possibles desenvolupaments, usos i recepcions de la pintura de la mateixa manera que el desig de multiplicitat constitutiva en el que observa, són els agents essencials d’aquesta obra.

Ultramar es titula la intervenció que l’artista Nelo Vinuesa ha realitzat per a la barana del hall de la segona planta de l’IVAM i que part sobre la idea de l’infinit derivada del vocable llatí “ultramarinus”, que significa literalment “de més enllà del mar”. L’interès de l’artista se centra en explorar els límits de la pintura i les seues possibilitats dins del camp expandit. El caràcter tridimensional de la seua peça permetrà que el volum puga actuar com una estructura cinètica en plena transformació, potenciada pel canvi del punt de vista de l’espectador. Al seu torn, mitjançant l’experimentació plàstica, Nelo Vinuesa ha reflexionat sobre les relacions entre individu i paisatge pel seu especial vincle amb la natura a través de la pràctica d’activitats com el muntanyisme, el senderisme o l’escalada. Per a ell la representació del paisatge es presenta com una imatge polièdrica en la qual es connecten idees contraposades, com el natural i l’artificial, l’orgànic i el geomètric, el fèrtil i l’erm… En les seues obres es perceben connexions amb la tradició pictòrica, l’estètica esquemàtica dels videojocs i l’imaginari tecnològic o digital, la ciència ficció o l’arquitectura.

L’obra Drop d’Ana Esteve Llorens, situada al costat de la sortida de la galeria 5 a la segona planta, consisteix en una intervenció experimental del procés d’imaginació i fabricació que conjuga disseny i producció artesanal, i amb la qual es pretén crear una situació específica per explorar la relació entre espai, materialitat i comunicació. Es tracta d’una franja tèxtil, de tons verdosos, que ocupa la totalitat de l’espai vertical assignat, partint de la lleixa superior i lliscant al llarg de la paret fins a aconseguir descansar a terra. La tela, de cotó, ha estat teixida en un teler manual de quatre pedals, del qual sorgeix de manera orgànica la forma allargada que suggereix l’espai assignat. Per a l’obtenció dels colors s’han emprat tints naturals, seguint receptes tradicionals. Del Zacatlaxcalli s’ha obtingut el groc, al qual s’ha superposat el blau extret de l’Indi. Sobre la superfície teixida s’han realitzat incisions verticals i horitzontals. El mateix pes de la tela, les condicions d’instal·lació, i les obertures realitzades confereixen dinamisme i volum al pla tèxtil i defineixen el seu comportament, dirigit i concretat en la instal·lació final.

Free Fall d‘Inma Femenia, situada al costat de l’entrada de la biblioteca al Hall de la segona planta, se centra a estudiar la relació entre la matèria i l’àmbit digital, a reflexionar sobre com als avenços tecnològics van determinant contínuament la nostra concepció de la realitat. En aquest sentit, podem considerar la nostra percepció de les imatges com ara un àmbit cada vegada més condicionat per processos comunicatius de descàrrega, pujada, formatació i edició. Aquests factors, que tendeixen a convertir la imatge en abstracció i són el punt de partida del seu projecte. Free Fall dialoga amb l’espai a través de les seues proporcions i un lent moviment sobre si mateixa que suggereix una contemplació reflexiva, necessària per reconfigurar la imatge actual derivada de la realitat.