Carmela García

L’element central de l’obra de l’artista canària Carmela García (Lanzarote, 1964) és la doble necessitat de repensar i canviar el món. El dur-ho a terme des d’una perspectiva de gènere no suposa únicament una simple via de projecció sobre la necessitat d’un altre futur; sinó que significa en primera instància un escenari de reivindicació d’una consideració diferent del femení en el món.

Sota aquestes premisses, Carmela García es recolza en els recursos formals i icònics per a evidenciar la paradoxa i la dificultat del canvi de paradigma, experimentant, una necessitat de reevaluar la construcció de la història, de renarrar els relats sobre els quals s’ha construït l’imaginari; a més d’establir un nou ordre de referències en l’articulació, així com la construcció d’una quotidianitat radicalment diferent en termes operatius i simbòlics.

Raó per la qual, tal com es reflectirà en aquesta exposició, la seua obra es desplegue com un exercici que es desenvolupa tant a partir de la història de les relacions socials entre les dones com en una ficció en curs que ens ofereix visions obliqües del contacte personal, les afinitats i l’amor entre elles…