Converses d’artistes

Iniciem una sèrie de converses entre artistes destinades a relacionar treballs i projectes que guarden similitud entre si -o que plantegen diferències- amb el propòsit de posar sobre la taula conceptes clau que ajuden a entendre la pràctica artística contemporània. La intenció és poder dialogar, repensar, imaginar o contraposar idees. Perquè aquestes, i la seua concreció en formes artístiques diverses, tornen a ser element consubstancial del debat sobre la cultura i l’art contemporanis. I perquè siguen els artistes els qui les exposen.

Conversa entre els artistes Toño Barreiro i Sergio Barrera.

Toño Barreiro (Zamora, 1965) ve desenvolupant, des de mitjan dècada dels vuitanta, un treball multidisciplinari que alterna la fotografia, la pintura, l’escultura i els processos digitals. El qüestionament dels límits del mitjà pictòric, a través del joc amb elements escultòrics, la ruptura del marc tradicional de la pintura i les tècniques digitals, és una constant en el treball. En el seu treball es poden observar tot un seguit de noves metodologies i processos creatius que donen lloc a pintures sinuoses i sinestèsiques, jugant amb el concepte de la deconstrucció, el simbiòtic, o els processos biològics més elementals.

Sergio Barrera (València, 1967). “Pintar és una manera d’aprendre dels descobriments d’uns altres, tal com diu la Ciència. Alguna cosa que des de la perspectiva de la tradició i les seues formes de transmissió resulta més que evident, com és natural. En aquest sentit i enfront del dubte alçat relatiu a les idees d’autor i autoria, manege l’opció -encara que siga només com a joc i deriva dadaista i conceptual, si es prefereix- de realitzar unes pintures que, malgrat la meua presència en la pràctica, es deslligaren del personal. Que el pintar i el pintat no siguen mostra de la idea de propietat sobre el fet, sinó, en tot cas, la de la possibilitat, en el sentit d’obertura. cal destacar, que aquesta reflexió és producte de l’observació sobre una sèrie de gestos pictòrics que es repeteixen, a manera de constant, tant en les pintures que jo mateix feia com en moltes altres. Gestos, en un sentit ampli, en l’aparició del qual quasi poden apreciar-se les mateixes freqüències i intensitats.” (Extret de la nota de premsa de l’exposició REGISTRE A ESCENA, superposició i entrellaçament. Galeria SET)