Isidoro Valcárcel Medina exposa la seua obra recent en l’IVAM: “Estic visceralment en contra de la comoditat de la contemplació”

• L’artista mostra una sèrie inèdita d’obra gràfica en la qual convida a l’espectador a percebre els jocs de simetria

València (11.06.25). L’univers creatiu d’Isidoro Valcárcel Medina (Múrcia, 1937) s’expandix per la galeria 3 de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) amb una exposició en la qual convida al visitant a descobrir les paradoxes entre la nostra percepció de la realitat i la realitat mateixa. Als seus 87 anys seguix fidel a l’esperit que el va convertir en un pioner de l’art conceptual a Espanya: “Jo faig el que vull, però perquè m’agrade el resultat, he de respectar-lo”.

Valcárcel Medina va ser guardonat amb el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques en 2015 i el Premi Nacional de les Arts Plàstiques en 2007. “És un dels grans de l’art contemporani, un creador que sempre s’ha situat a contra corrent de les tendències, compromés amb la seua obra i amb el seu temps”, ha destacat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre.

Al costat de l’artista, han presentat l’exposició la secretària autonòmica de Cultura, Pilar Tébar; la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre; el comissari de la mostra, José Díaz Cuyás, i Eduardo Olmeda, en representació de la Fundació Banc Sabadell. “El nostre compromís és donar suport a iniciatives que promoguen la cultura i les arts per a crear una societat més inclusiva”, va dir Olmeda recordant que la Fundació porta des de l’any 2016 prestant el seu suport a l’IVAM.

La secretària autonòmica de Cultura ha destacat també la col·laboració institucional per a dur a terme esta exposició “d’un dels nostres grans artistes, amb una proposta temàtica nova en la qual enllaça geometria amb conceptes estètics i que, sens dubte, reforça l’oferta expositiva de l’IVAM per a este estiu”.

‘Isidoro Valcárcel Medina. El moviment de la idea’, que s’inaugura el 12 de juny en l’IVAM, trenca amb la idea de projecte expositiu convencional per a mostrar una “instalacció” que ocupa tota la galeria 3 amb una sèrie inèdita d’obra gràfica. La sèrie està formada per quaranta fulls de paper semitransparent dibuixada a tinta per les dos cares, que té com a principal leit motiv la simetria.. “Del que tracta este artista és de generar llocs en els quals puga passar alguna cosa”, ha subratllat Blanca de la Torre.

“La simetria, etimològicament, té a veure amb el metrón; metrón significa mesura. I això té molt a veure amb l’obra d’Isidoro des dels seus inicis. La matemàtica, la geometria… estan relacionades amb la simetria i amb el pensament abstracte”, ha ressaltat el comissari.

Sobre el títol de l’exposició, Díaz Cuyás ha comentat que “tota l’obra de l’artista gira entorn del propi títol: el moviment de la idea, el problema entre la mesura i la vida, entre allò abstracte i allò concret”. Valcárcel Medina ha recordat que “els esforços de l’administració cultural no van en el sentit de simplificar la interpretació del moviment, sinó més prompte d’establir una quietud, per dir-ho així, que garantisca la comprensió”. Eixe moviment “que com més quiet millor” és un moviment “que no m’interessa”, va postil·lar l’artista.

Els dibuixos de l’exposició van acompanyats d’una breu descripció amb els quals Valcárcel Medina convida al públic a percebre els jocs, més o menys esquius o evidents, de la simetria. Eixa exigència a l’espectador perquè ‘treballe’ és un aspecte fonamental del seu treball. “Estic visceralment en contra de la comoditat de la contemplació. Dic, no vaig a vosté, moga’s, moleste’s. Jo sé que esta exposició és incòmoda de veure. Però bo, doncs s’aguanta vosté”, ha afirmat el creador.

Durant la presentació ha anat desgranant la seua particular visió de l’art i dels museus. “Quin és el camí de l’art que he de seguir per a estar qualificat i classificat en este territori? Perquè òbviament, no és el camí marcat. O te n’ixes del camí, o no entres. I esta qüestió es connecta amb l’experiència simple de ser”, va sentenciar.

L’exposició es completa amb un catàleg que documenta l’obra de l’artista des dels seus inicis en els anys 60 i oferix una revisió crítica de la seua trajectòria més recent. Un treball especialment important per a un artista com Isidoro que no és partidari de realitzar antològiques on es mostre el seu treball anterior de manera ordenada i que “tendix a crear obres sense deixar rastre”, va assenyalar Díaz Cuyás. “L’obra d’Isidoro desbordarà per complet el que fem. Així com la vida desborda qualsevol intent de càlcul”, va resumir el comissari.