Esta sala de l’IVAM alberga un tram de 68 metres lineals de l’antiga muralla medieval de València. Les muralles de la nostra ciutat constituïen el seu fet definitori en l’Edat mitjana, de manera que un dels primers escuts de València representava una ciutat fortificada, envoltada per les aigües del Túria. Esta representació simbòlica ha arribat als nostres dies, fins i tot després de l’enderrocament físic dels murs, a través de nombrosos gravats religiosos populars.
La muralla definitiva de València va ser construïda a partir de 1356, any en el qual el rei Pere IV el Cerimoniós va demanar als Jurats que acceleraren en la construcció d’un tancat nou pel perill que suposaven els atacs del rei Pere I el Cruel de Castella. Els murs nous havien d’envoltar els ravals i la muralla islàmica, llavors en ús. Els treballs van ser dirigits pel picapedrer Guillem Nebot.
Les dos excavacions arqueològiques realitzades en el solar del lnstitut Valencià d’Art Modern, la primera en 1987 i la segona en 2023, han permés documentar una part relativament important del mur baixmedieval, alhora que conéixer els aspectes físics de la seua construcció. Es tracta d’una tàpia formada per capes de terra batuda amb un gruix de 13 a 15,5 cm alternades amb capes primes de calç en una tècnica anomenada tàpia valenciana. Este conjunt està reforçat amb rajoles disperses i encofrat per l’exterior amb morter, a mode de forta crosta en la qual també van ser utilitzades rajoles.
Els fonaments de la muralla conserven una altura de dos tàpies, assentada sobre una sabata, amb un gruix de 2,50 metres. En l’estat actual quedaven enterrats fins a 2,20 metres de muralla. L’interior de la fonamentació estava format per un morter de pedres i calç. Altres parts de la tanca baixmedieval, també estudiades amb mètodes arqueològics, estaven realitzades amb la tècnica d’encofrat de morter amb caixes de 1,14 metres d’altura mitjana i amb una distància entre mechinales de 2,30 metres.
Les muralles han sigut considerades un dels símbols més característics de la ciutat i formaven part d’un sistema més ampli que incloïa murs, torres i portes. En la perifèria, marcant els límits, se situaven les “Creus de Terme”, sempre orientades cap a l’exterior. Més a prop es trobaven les muralles, completades pel conjunt de ponts sobre el riu Guadalaviar. En el centre, envoltat de torres cada vegada més altes, s’alçava el “Campanar Nou de la Seu”, iniciat al mateix temps que les muralles. El Micalet, amb la campana de les hores, marcava el temps, mentres que els tocs litúrgics servien de referència per a obrir i tancar “els portals xicotets i grans de la muralla”.
En l’actualitat, la muralla articula la sala dedicada a Ignacio Pinazo, una figura clau en la col·lecció de l’IVAM. Estes restes medievals conviuen amb les exposicions del museu, proposant noves lectures de l’obra de l’artista.
