“Porte avant una investigació sobre la manera en què els morts entren en la vida dels vius, entre nosaltres, hui dia, i com ens fan actuar”. Així presentava Vinciane Despret el treball que culminarà en aquest llibre.

“Quan fem un mínim lloc per a córrer-nos de la cultura oficial que ens exigeix reconéixer públicament que després de la mort no hi ha res i que ens imposa el mandat social de ‘fer el duel’, les experiències i els relats es multipliquen. La que es posa les sabates de la seua àvia, el que li escriu al seu fill mort, el que va portar les cendres a la punta d’una muntanya, l’antropologia forense, els difunts que apareixen en els somnis o fan signes, les tradicions populars, les sessions d’espiritisme, les sèries de televisió nord-americanes… Els morts estan entre nosaltres, i estan actius: influeixen, transmeten, uneixen, mobilitzen, es transformen i ens transformen.

La qüestió, llavors, no és si els morts existeixen o no, sinó quina és la seua manera d’existència”. Resistint-se a la temptació explicativa de les ciències socials i la psicologia, i seguint els relats de “els qui queden”, Despret es pregunta en quines condicions es prolonga l’existència dels morts, què els sosté i què els posa en risc, i principalment de què són capaços i de què ens tornen capaços. Interrogants urgents, tots ells, en l’era de l’Antropocè.

Compartim, en la web de Presentes densos, el capítol 5 d’aquesta obra (“Prolongar una obra. La generositat dels morts”), publicat en el marc de l’exposició Simbiología (CCK, Buenos Aires, 2021), traduït per Pablo Méndez.