El 4 d’abril de 2020, l’antropòloga Mafe Moscoso escrivia este post en una de les seues xarxes socials “Guayaquil, COLONIAL VIRUS: Totes les entitats, humanes i no humanes, en estar vives, dotades d’un esperit, som mereixedores d’una vida digna, una mort digna i un dol digne. En Guayaquil hi ha, i hi haurà, centenars de pèrdues que plorar i, en canvi, s’ha esborrat la possibilitat del ritual col·lectiu perquè els cadàvers s’han convertit en cossos inerts sense espai per ser dipositats, degut a la ineficiència de l’Estat i l’estructura colonial que posa en jerarquia als cossos, fins i tot quan han deixat de respirar”.

El post et portava a un enllaç d’un article del diari El Salto, escrit per Mafe, que volem compartir també al web de Presentes densos. Perquè –insistim– la ferida d’este planeta és així mateix colonial.