La investigació científica ha demostrat que el mal ambiental no respecta davanteres, i les prediccions futures per a la salut dels ecosistemes i els éssers humans no són optimistes. En l’actualitat, no existeixen mesures en el sistema de justícia penal internacional dedicades a protegir el medi ambient dels efectes nocius de l’ecocidi. No obstant això, la instauració d’una llei d’ecocidi ajudaria a pal·liar el sofriment de les poblacions natives que desencadena fluxos migratoris forçats en aquells territoris afectats per danys ambientals, així com a l’anàlisi d’arquetips victimològics dispars. El crim ambiental posseeix àmplies implicacions per a les víctimes humanes i no humanes, però també constitueix un marc excepcional per a dur a terme estudis concrets centrats en el dret a la migració ecològica transnacional, els refugiats climàtics, etc. Aquest treball assenyala l’estat actual del règim dels desplaçaments interns i transfronterers a través d’aquelles normes que podrien ser aplicables en un context geogràfic global dirigit a les víctimes ambientals, així com la forma en què alguns efectes negatius, principalment produïts per crims ecològics, desastres ambientals i pràctiques ecocides, són invisibles per als organismes internacionals. L’estudi explora aquestes qüestions i contribueix a la promoció de la proposta d’esmena de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional per a convertir a l’ecocidi en el cinqué crim contra la humanitat i cobrir així el buit legal existent.