Una instal·lació immersiva de Tania Candiani explora en l’IVAM la vida oculta sota la superfície terrestre

• L’artista mexicana transforma la galeria 3 en un ecosistema híbrid de plantes vives per a reflexionar sobre les forces invisibles que sostenen la vida
• La mostra, que compta amb la col·laboració de LABoral Centre d’Art i Creació Industrial, s’emmarca en la línia ‘Museu Amfibi’

València (29.04.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Tania Candiani. Radix’ en la qual l’artista mexicana ha concebut una instal·lació immersiva que funciona com un tall transversal d’una planta imaginada, on el científic i l’especulatiu s’entrellacen.

La mostra, que compta amb la coproducció de LABoral Centre d’Art i Creació Industrial -on itinerarà l’any 2027-, s’ha presentat este dimecres en roda de premsa i ha comptat amb la participació de la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; la directora de l’IVAM i comissària de l’exposició, Blanca de la Torre; i l’artista Tania Candiani (Mèxic, 1974).

La secretària autonòmica de Cultura ha destacat que este projecte “situa a la Comunitat Valenciana en el mapa internacional de la innovació cultural”. Sobre el treball de Tania Candiani, que articula art, ciència, tecnologia i pensament ecològic, Marta Alonso ha subratllat que “representa una forma de producció artística alineada amb les prioritats de les polítiques culturals actuals: la transversalitat disciplinar, la investigació avançada i la capacitat de generar projectes que dialoguen amb grans debats globals”.

“Què succeiria si tiràrem d’una cantonada del sòl o de l’escorça d’este museu per a mirar per davall, com si es tractara d’una catifa?”, va inquirir Blanca de la Torre. A partir d’eixe punt de partida sorgix esta exposició que proposa “una fabulació ecològica habitada per diferents éssers que ha creat Tania i que desplaça la mirada cap a les profunditats de la història, la cultura i les memòries del subsol”, ha explicat.

El projecte, que s’exhibirà en el Centre Julio González del 29 d’abril al 3 de setembre, és una instal·lació immersiva concebuda com un ecosistema on conviuen plantes vives, organismes suspesos i unes escultures de vidre bufat en colors vibrants que emergixen del sòl entre la densa vegetació. “Estes criatures naveguen entre l’animal, el vegetal, el mineral i el fúngic”, en paraules de la comissària.

“Els humans ens preguntem com són les coses que no som capaces de veure a simple vista. Què passaria si poguérem tindre el mateix rang d’escolta d’un ratpenat? O si poguérem veure com els gats amb eixa capacitat d’adaptació de la seua còrnia? De les possibilitats del que és fictici, però que tal vegada es pot fer, és on succeïx Radix”, ha comentat l’artista.

Els visitants que s’acosten a la galeria 3 trobaran una sala fosca, ocupada per una gran planta imaginada, inspirada en el tall transversal d’una estructura vegetal que l’artista va trobar en un llibre del Jardí Botànic de València. “Quan els ulls s’adapten a la foscor comencen a veure el que era invisible, és com la metàfora de les arrels que han sigut ací abans que els humans i continuaran estant quan ens hàgem exterminat com a raça”, va apuntar Candiani.

La instal·lació es dividix en diverses estacions que guien al visitant per este “organisme” artístic. El recorregut s’inicia amb una avantsala d’arxiu que combina làmines històriques de la Universitat de València amb il·lustracions especulatives de la pròpia artista “on explora els límits entre el científic i els sabers tradicionals, els sabers indígenes, entre les diferents formes de coneixement”, va detallar Blanca de la Torre.

En el centre de la sala ens trobem un raizotrón, un dispositiu que permet observar el creixement real de les arrels. La mostra integra a més, dos projeccions audiovisuals i una composició sonora que embolica l’espai. Tania Candiani vol que l’espectador deixe de ser un observador extern per a convertir-se en un cos implicat en este ecosistema. “Convide al visitant al fet que sintonitze amb eixe temps des del sentit de l’escolta, amb pausa”.

Encara que no busca representar la naturalesa, sinó especular sobre les seues possibles mutacions. “Les plantes posseïxen una intel·ligència basada en xarxes de senyals químics i elèctrics. Esta obra és una invitació a habitar el món d’una manera més empàtica i conscient de les forces invisibles que sostenen la vida”, va prosseguir l’artista mexicana.

La directora de l’IVAM ha recordat que este projecte forma part de la línia ‘Museu Amfibi’. “Volem ser una institució que es pensa des de la ecodependencia, que transporta -igual que els amfibis-, materials i energies, però que també transporta memòries, passat, present i futurs possibles que ens agradaria habitar”.‘Radix’ és, en definitiva, “un territori transdisciplinar on confluïxen l’art, la ciència i l’artesania, proposant noves cartografies per a un futur on l’humà i el vegetal conviuen en un diàleg horitzontal”, ha conclòs Blanca de la Torre.

En este sentit, la secretària autonòmica, Marta Alonso, ha subratllat que eixa lectura del món cultural i natural basada en la interdependència de tots els seus elements “constituïx una poderosa metàfora per a entendre també el paper de les institucions culturals ja que la cultura es construïx hui sobre xarxes de col·laboració, intercanvi de coneixement i cooperació entre agents diversos”.