L’IVAM presenta Josep Renau i la Segona República

Nota post Josep Renau i la República

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, i la comissària i conservadora de l’IVAM, Irene Bonilla, han presentat la mostra documental Josep Renau i la Segona República amb un recorregut per la Sala de la Biblioteca de l’IVAM.

“Aquest projecte expositiu és un homenatge a un dels intel·lectuals més importants del segle XX“, ha començat explicant el director de l’IVAM. La mostra comprén la trajectòria del valencià Josep Renau des de 1931 fins a la fi de la contesa civil “amb l’objectiu de mostrar a través de fotografies, llibres, manuscrits i revistes procedents de l’Arxiu Renau i dels fons de l’IVAM el paper de Josep Renau i la seua riquesa artística “, ha destacat el director de l’IVAM.

Renau va ser cartellista, il·lustrador, muralista, dissenyador, escriptor i editor de revistes. A més d’aportar novetats estilístiques, va introduir la tècnica del fotomuntatge polític a Espanya. “Va exercir un paper fonamental perquè el poble espanyol salvara el seu patrimoni artístic amb el trasllat de les obres del Museu del Prado. El seu paper és molt important per entendre l’Espanya de la primera meitat del segle XX”, ha resumit el director del museu.

La conservadora i comissària Irene Bonilla ha explicat que “la mostra revisa els primers anys 30 de la Segona República en què es referma el compromís sociopolític de Renau i s’afilia al Partit Comunista”. A la sala s’exhibeixen els cartells que Renau dissenya per a la productora de cinema independent Cifesa, fundada a València el 1932, amb moderns dissenys com La mujer X (1935), El noveno huésped (1934) o La verbena de la Paloma (1935). També s’inclouen els seus treballs per a la revista anarcosindicalista valenciana Orto en què “apareix per primera vegada un dels primers fotomuntatges a doble pàgina de Renau“, ha puntualitzat Irene Bonilla.

La mostra continua, després del nomenament de Josep Renau com a director general de Belles Arts en 1936, amb la documentació sobre la presentació del Pavelló Espanyol en l’Exposició Internacional de París de 1937. “La investigació sobre aquesta etapa ens ha permès descobrir que Renau va ser autor de part dels fotomuntatges de la planta superior del Pavelló“, ha confirmat la comissària. Es tracta de la primera vegada que es localitza aquest tipus de material que, d’una banda, confirma la seua autoria i, d’altra, mostra una interessant metodologia de treball.

L’exposició també aborda el procés de realització del Guernica, encàrrec de Renau a Pablo Picasso per al Pavelló espanyol. Va ser Dora Maar l’autora de les fotografies que, entre l’1 de maig al 4 de juny de 1937, van recollir l’evolució del quadre. “La mostra presenta per primera vegada juntes la revista valenciana Nueva Cultura, en la qual es van publicar per primera vegada al món aquestes fotografies, i poc després a la revista francesa Cahiers d’Art“, ha explicat Irene Bonilla.

L’última part, està dedicada al seu destacat paper en la protecció i salvaguarda del patrimoni artístic del Museu del Prado i d’altres museus, arxius i biblioteques, abans dels primers bombardejos sobre Madrid. “Renau va declarar que era el més positiu que havia fet en la seua vida”, ha destacat la comissària de la mostra.

Ja en 1938, Renau va ser nomenat Director de Propaganda Gràfica i va acollir a molts creadors com Mauricio Amster o Pérez Contel. “Va ser una nova època en la qual Renau recupera part de la seua creativitat, aporta novetats estilístiques i reflexiona sobre nous formats de promoció i difusió de la República”, ha conclòs Irene Bonilla.

La mostra també reflexiona sobre el valor que va donar Renau a la publicació de cartells i fullets per comunicar els avanços de la República, la celebració del II Congrés d’Escriptors Antifeixista a València o la carpeta de gravats de Picasso Sueño y mentira de Franco, que es venia a la llibreria del Pavelló Espanyol, molt vinculada al Guernica.

Més de 80 cartells, llibres, manuscrits, fotomuntatges o dibuixos integren aquesta mostra que permet conèixer millor la figura de l’artista valencià Josep Renau, i que es podrà visitar a la sala de la Biblioteca des d’avui fins al 16 de juliol.