L’IVAM celebra el Dia de la Dona amb un concert homenatge a Carmen Barradas i una activitat sobre el futur de l’horta valenciana
Les exposicions de dones com Mona Hatoum, Asunción Molinos, Lola Lasurt i Azucena Vieites copen la programació de primavera
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) celebra el Dia de la Dona amb un concert de piano en homenatge a la compositora Carmen Barradas i una conversa entre Empar Puchades i Mireia Vidal, activistes en favor de la protecció i defensa de l’horta. Aquestes activitats responen a l’objectiu de l’IVAM de prestar atenció a les qüestions de gènere per a fer més present l’activitat de les dones o els col·lectius més invisibilitzats i aplicar els ensenyaments dels feminismes en el programa.
El dissabte 6 de març a les 12 hores, Empar Puchades, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes Castellar-L’Oliveral, i l’agricultora Mireia Vidal, integrant de la Coordinadora Camperola del País Valencià, conversaran entorn del moviment social dels veïns de La Punta. Les activistes analitzaran la història del barri, escenari de lluites i protestes en contra de la destrucció de l’horta valenciana, arrasada per les obres de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València. Una lluita veïnal que es converteix en metàfora de moltes altres lluites invisibles per a la societat i el debat polític.
La segona proposta amb motiu del Dia de la Dona és el concert ‘Carmen Barradas (1888-1963): Imaginaris mecànics sonors’ que tindrà lloc el divendres 12 de març a les 19 hores al vestíbul de l’IVAM. La pianista Patricia Pérez interpretarà les composicions mecanicistes més representatives de la compositora i pedagoga uruguaiana. Una artista que va viure intensament el període cultural de la dècada de 1920 a Europa juntament amb el seu germà, el pintor Rafael Barradas. A pesar que es trobava molt pròxima a moviments d’avantguarda com el vibracionisme, l’ultraisme espanyol o el futurisme musical maquinista, va ser oblidada com tantes altres artistes.
“Aposte fermament per un IVAM més feminista i per uns modes de fer inclusius i atents, que atenguen un marc complex i divers. L’objectiu és preguntar-nos no solament pel compliment de la llei en termes de paritat o igualtat, sinó també per les narratives, el lloc dels cossos, els afectes i les cures, els usos i l’abast del llenguatge, els sabers, les pràctiques i les metodologies feministes”, subratlla la directora de l’IVAM, Nuria Enguita.
El compromís del museu amb la visibilització femenina es manifesta en una línia expositiva en clara aposta pel treball de dones artistes, que copen la programació de l’IVAM per a aquesta primavera. El projecte de l’artista Azucena Vieites (Hernani, 1967) ocuparà l’espai de trànsit del museu fins maig amb cartells creats a partir de fanzines feministes ‘queer’. ‘Rehacer Break Out of Your Shell, 2020-2021’ és el títol d’aquest treball en què reflexiona sobre qüestions de gènere en les quals pren com a base l’acció de refer.
La galeria 6 de l’IVAM acull fins a l’11 d’abril l’exposició ‘Com solíem…’ d’Asunción Molinos (Burgos, 1979). Aquest treball ret tribut al llaurador com a transmissor de sabers ancestrals, i a l’horta valenciana com a sistema creat per a la pau social. Per a això, la creadora ha construït 21 metres lineals de murs de terra premsada per a reproduir així el recorregut de les séquies valencianes.
El museu prepara una exposició sobre l’artista d’origen palestí Mona Hatoum (Beirut, 1952) a partir del 16 d’abril. La mostra presentarà temes recurrents en la trajectòria de la libanesa, guardonada amb el Premi Julio González, com la vulnerabilitat enfront de la violència institucional, el paper de les dones en el món àrab, les fronteres i la relectura de la idea tradicional de llar.
El 29 d’abril serà el torn de Lola Lasurt (Barcelona, 1983), que prepara un projecte vinculat a la pirotècnia i els festejos fallers a partir de la trobada amb un ninot indultat de nom ‘Democràcia’. L’exposició establirà una analogia entre el potencial estètic dels tirs en seqüència i els fonaments de la pintura abstracta, basats en les partitures dodecafòniques, per a generar així una relació entre l’abstracció del foc i el so.