Hadjithomas & Joreige: “El nostre treball planteja qüestions sobre la conformació de la memòria i com representar la història oblidada”

Dossier Joana Hadjithomas and Khalil Joraige_Val

València. Els artistes Joana Hadjithomas i Khalil Joreige i el director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, han presentat l’exposició Joana Hadjithomas & Khalil Joreige. Two Suns in a Sunset. Se souvenir de la lumière amb un recorregut per la mostra a la galeria 1 de l’IVAM.
La mostra, coproduïda juntament amb el museu Jeu de Paume de París, la Sharjah Art Foundation de Sharjah (Emirats Àrabs) i el Haus der Kunst de Múnich, “és la primera gran mostra que els dedica una institució espanyola a aquests artistes libanesos”, ha destacat el director de l’IVAM. L’exposició reuneix les seues obres en paper, fotografia, escultura, així com àudio i videoinstal·lacions des de finals dels 90 fins a l’actualitat.
Prenent com a punt de partida Beirut, la seua ciutat natal destrossada per la guerra civil libanesa (1975-1990), en tots els treballs de Hadjithomas i Joreige que s’exhibeixen en l’exposició trobem els temes centrals de la seua trajectòria artística, com les referències constants a la conformació de la memòria, la destrucció, el qüestionament de la identitat, la imatge transformada d’aquesta ciutat per la violència i la referència a les persones desaparegudes (més de 17.000).
“Les seues peces tenen un caràcter poètic tot i tractar sobre un món devastat i travessat per la barbàrie i la destrucció. D’alguna manera utilitzen la poesia i l’art per crear ponts entre les dues bandes del Mediterrani, de vegades tan allunyats”, ha destacat José Miguel G. Cortés. El director del museu també ha manifestat que l’exposició “mostra una visió diferent i allunyada de tòpics i estereotips sobre el món àrab”.
La mostra arrenca en la primera de les sales amb la vídeoinstal·lació The Rumour of the World (2014) amb les cares i les veus de 38 actors que reciten el contingut de correus electrònics amb els quals pretenien estafar els seus destinataris. “Ens interessava analitzar com es treballa l’imaginari de l’engany. Vam arxivar al voltant de quatre mil correus electrònics de spam des de 1999 i vam veure que hi havia enganys molt eficaços”, ha explicat Khalil Joreige. “Aquests enganys procedeixen d’una tradició literària espanyola del segle XVI que contava la història d’una princesa segrestada per uns àrabs que prometia casar-se amb el que pagués el seu rescat. La tradició va continuar a França després de la Revolució amb La Carta de Jerusalem i segueix funcionant en l’actualitat”, ha comentat Joana Hadjithomas.
A mesura que avança l’exposició els artistes aborden qüestions sobre les fronteres, el sentiment de pertinença i els imaginaris despullats d’imatges. “El nostre treball planteja la relació entre la conformació de la memòria i l’empremta, volem representar la història oblidada”, ha subratllat Joana Hadjithomas.
Aquesta representació de la ciutat devastada és el que plantegen obres com Circle of confusion (1997-2004) o Postcards of War (1997-2006), que se centra en el treball d’un fotògraf fictici anomenat Abdallah Farah i recopila les postals sobre un Beirut ideal, que es venien en els anys 60, abans de l’esclat de la guerra. “El nostre objectiu era introduir el conflicte de Beirut en la memòria i recordar que això ha existit”, ha assenyalat Khalil Joreige.
Els artistes també han destacat el projecte de Khiam (2000-2007) en què sis ex-presoners sotmesos a tortures relaten les seues vides en aquest camp de detenció i es mostren els objectes que fabricaven. “Aquests objectes realitzats en la clandestinitat eren una forma d’humanitzar-se i transcendir la realitat que patien”, ha ressaltat Hadjithomas.
En The Lebanese Rocket Society (2011-13) aborden l’estranya història de la carrera espacial libanesa. La peça que es mostra a l’IVAM “reconstrueix les peces d’un coet i l’àlbum que li van fer arribar al president de Líbia sobre el projecte”, ha explicat Joreige. De nou els artistes tracten de donar un cos a allò que ja no es veu, allò que ja ha desaparegut.
L’última sala de l’exposició està dedicada a alguns dels seus projectes més recents com Ismyrna (2016) en la qual Joana Hadjithomas conversa amb la poetessa Etel Adnan sobre la vida a l’exili o la doble projecció Remembering the Light (2016), que ofereix una seqüència que s’enfonsa lentament cap al fons del mar.

Les quatre institucions que coprodueixen la mostra han col·laborat en la redacció del catàleg de vora 700 pàgines, en anglès i àrab, amb centenars d’obres en color. Així mateix, l’IVAM ha editat una publicació gratuïta, en format de revista a color, que conté una entrevista als artistes realitzada pels comissaris i un text d’Anna Schneider sobre la seua obra.