Fins a cota d’afecció, una reflexió sobre la història de l’IVAM

Nota post Fins a cota d’afecció

València. El director de l’Institut Valencià d’Art Modern, José Miguel G. Cortés, la comissària, Sandra Moros; i les artistes Patricia Gómez & Mª Jesús González, han presentat el projecte específic Fins a cota d’afecció, amb un recorregut per la mostra.

“Parar-se a reflexionar sobre la història i la memòria és fonamental per a donar sentit a les nostres vides”, ha destacat el director de l’IVAM sobre aquest projecte en el qual les artistes han extret les capes de pintura de la galeria 6 per a fer visible les petjades de l’activitat que ha constituït any a any, exposició a exposició, el relat de l’IVAM. “El treball de Patricia Gómez i Mª Jesús González té a veure tant amb la memòria col·lectiva de l’IVAM com amb la història de les persones construïda a través de presències i absències, de veus i silencis”, ha comentat José Miguel. G. Cortés.

El títol de la mostra, Fins a cota d’afecció, fa referència al terme arqueològic que marca el límit fins on es pot excavar. En aquest cas les artistes, ajudades per un equip de restauradores, han extret fins a huit mil·límetres de capes de pintura de les parets de la Galeria 6 “en les quals hem identificat 69 exposicions en 20 estrats, corresponents als 29 anys de vida de l’IVAM”, explica Mª Jesús González.

Segons la comissària de la mostra, Sandra Moros, “la sala inferior s’ha convertit en una excavació arqueològica, amb els seus diferents colors i textures, deixant visible les petjades del temps passat”. El projecte avança en la segona planta, on les artistes han adoptat la Matriu Harris, una metodologia de treball usada en arqueologia per a representar les relacions estratigràfiques que es van identificant en un jaciment arqueològic, amb la finalitat d’organitzar els documents que els han servit per a aprofundir en la memòria de les exposicions organitzades en la Galeria 6: correus electrònics, factures, cartes, notes de premsa… “Eixes seqüències poden llegir-se de forma horitzontal o vertical. La línia horitzontal comença en 1986 amb les escriptures de donació de la coleccion d’Ignacio Pinazo a l’IVAM i arriba fins a l’any 2018, amb la mostra més recent realitzada per l’artista Federico Guzmán. La línia vertical recopila documentació de cadascuna de les 69 exposicions que ha acollit la Galeria 6”, ha explicat Patricia Gómez sobre la metodologia de treball.

En el procés de creació les artistes també han destacat les diferents converses que han mantingut amb el personal de l’IVAM per a reconstruir un mapa d’accions. “En eixe treball per a fer visible l’invisible ens hem portat sorpreses com descobrir unes pintures murals que recreen l’estudi de Georg Baselitz que es van fer per a un taller didàctic de l’IVAM”, han detallat.

En el sòl de la sala romanen apilades les restes de les capes excavades “que també fan referència al pas del temps”, segons han puntualitzat les artistes. “Hem anat més enllà en la nostra línia habitual de treball i hem deixat la sala inferior en un estat quasi de ruïna”. Per a la comissària, aquesta exposició “ajuda a comprendre el museu i aporta un context de reflexió sobre la construcció d’un espai comú”.

La mostra s’emmarca en el context de la celebració del 30 aniversari de l’Institut Valencià d’Art Modern, que tindrà lloc el pròxim any. L’IVAM ha editat una publicació amb textos de la comissària, Sandra Moros, i dels arqueòlegs Agustín Díez Castell i Juan Salazar Bonet. .