L’IVAM revisa la modernitat artística valenciana a través de tres generacions de la família Pinazo
- L’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ entrellaça les obres del mestre, el seu fill i la seua neta
- La mostra reunix 138 obres que reivindiquen les figures de José Pinazo i Marisa Pinazo, de la qual s’exposen les seues obres per primera vegada
València (02.03.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘L’aura d’una saga moderna: Ignacio, José i Marisa Pinazo’ que reunix 138 obres -que inclouen pintures, dibuixos i documentació- d’una saga familiar de gran sensibilitat en la qual tots els membres van compartir un similar ideal de renovació plàstica.
“L’exposició aborda les relacions existents entre Ignacio Pinazo, el seu fill José i la seua neta Marisa, l’evolució gradual de cada un d’ells i com el treball artístic de cada un va mantindre el seu propi rumb”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, sobre la mostra comissariada per Javier Pérez Rojas. “Permet traçar un atractiu recorregut des del Naturalisme i el Modernisme fins a l’Art déco”, va subratllar.
València va ser entre 1870 i 1920 un dels nuclis artístics més influents del seu temps amb famílies artístiques destacades com els Capuz, els López, els Benlliure, els *orolla o els Pinazo. “El gran mestre Ignasi Pinazo i Camarlench va tindre dos fills que es van dedicar a l’art, José i Ignacio Pinazo Martínez, el primer pintor i el segon escultor. I després Marisa Pinazo Mitjans, filla de José Pinazo, va donar continuïtat a l’art de la pintura dins de la tercera generació”, ha detallat el comissari, Javier Pérez Rojas, sobre el clan dels Pinazo.
Avi, fill i neta van ser artistes inquiets i innovadors que van practicar tot tipus de gèneres. El fill major del mestre, José Pinazo Martínez, va ser un artista d’avantguardista i modern, molt valorat per la crítica del seu temps, del qual a penes s’ha exposat la seua obra. “Cal reivindicar la figura de José Pinazo. Potser és després de Sorolla el més internacional”, ha comentat el comissari.
L’exposició li dedica un apartat especial a José Pinazo, que va realitzar algunes de les peces més emblemàtiques del regionalisme valencià. Però també recupera la figura de Marisa Pinazo “absolutament ignorada i desconeguda”, en paraules del comissari, que va recordar que només el Museu Reina Sofia compta amb un dibuix d’esta artista en la seua col·lecció. “Moltes de les pintures de Marisa incloses en l’exposició mai s’havien exposat al públic amb anterioritat”, va postil·lar Blanca de la Torre.
El catàleg de Marisa és el més reduït dels tres Pinazo, però no està exempt de qualitat. “Va haver de superar la crisi que li produïx la inesperada mort del seu pare i, a més, la seua producció artística s’interromp durant la Guerra Civil”, ha relatat Pérez Rojas sobre la trajectòria d’esta dona de la qual es mostra un conjunt “molt interessant” de dibuixos.
L’exposició arranca amb els retrats familiars, un gènere en el qual Ignacio Pinazo va aconseguir un gran reconeixement i que també va cultivar el seu fill José Pinazo. Inclou un retrat de José amb deu anys pintant i un altre de Marisa de xicoteta al costat d’un bloc de pintura. “Eixes dos coincidències són claus per a entendre l’esperit de l’exposició i la línia de continuïtat que s’establix”, ha emfatitzat el comissari.
“És una exposició imbricada que parla de la transmissió de l’ofici, de la passió per l’art i de la passió per la pintura. El patriarca Ignacio Pinazo considerava l’ensenyança de l’art com una forma d’educació fonamental”, va explicar Pérez Rojas sobre el foment de l’ofici artístic en l’àmbit familiar.
Una altra secció, que porta per títol ‘Els espais viscuts’, ha reunit una sèrie d’obres juvenils de José Pinazo, connectades amb models claroscuristes paterns, que representen interiors en penombra o a contraclaror. Un altre apartat és el dedicat a naturaleses mortes, “un territori d’experimentació i exploració per a les tres generacions dels Pinazo”, segons Javier Pérez Rojas.
La directora de l’IVAM va recordar que esta exposició impulsa una nova investigació dels treballs d’un artista “arriscat, heterodox i singular” el llegat del qual custodia l’IVAM. Les obres procedixen de la Col·lecció de l’IVAM, així com de diverses institucions que han cedit peces. Blanca de la Torre va agrair especialment la col·laboració dels descendents directes d’Ignacio Pinazo Martínez, José Pinazo Martínez i Marisa Pinazo Mitjans “la generositat dels quals ha permés reunir obres d’especial significació històrica i afectiva”.
