L’IVAM porta a les Illes Balears l’exposició itinerant ‘A mig foc’

• El projecte, que arriba a Mallorca després de la seua presentació al museu valencià, es desplega en tres seus: Es Baluard Museu, Casal Solleric i Sa Refinadora, a Marratxí.

• L’exposició reunix una destacada representació d’artistes balears o vinculats a l’arxipèlag, reforçant el caràcter situat del projecte en el seu pas per l’illa.

València (24.07.26). L’IVAM inicia la itinerància d’una de les seues grans produccions expositives amb l’arribada d’‘A mig foc’ a Mallorca. L’exposició, que es va exhibir a l’IVAM Centre Julio González del 18 de febrer al 14 de juny de 2026, es desplega a Es Baluard Museu, Casal Solleric i Sa Refinadora en la primera etapa del seu recorregut itinerant.

Després del seu pas per Mallorca, l’exposició continuarà el seu recorregut al CDAN d’Osca i al Museu Terra de Tarragona, on reprendrà el vincle amb el paisatge de muntanya com a eix conceptual. Es tracta de quatre exposicions sota un mateix paraigua, d’un gran projecte tentacular, o d’una exposició que va mutant i adaptant-se a cada context.

L’exposició a les Illes Balears reunix un conjunt d’obres i pràctiques que exploren els vincles entre l’art contemporani, el territori, la memòria i els sabers materials. Des del fang o la llana fins a la palma o el vidre, les obres activen una geografia sensible en què els materials no són només suport, sinó també portadors de memòria i significat.

Comissariat per Blanca de la Torre i concebut inicialment a l’IVAM de València, el projecte s’integra en el marc de Biennal B, una iniciativa impulsada en col·laboració amb el Consell de Mallorca. A esta s’hi sumen l’Ajuntament de Palma, a través del Casal Solleric, i l’Ajuntament de Marratxí, que participa mitjançant l’espai de Sa Refinadora.

En el seu pas per Mallorca, el projecte adquirix un caràcter especialment significatiu per la presència destacada d’artistes balears o residents a l’illa, les propostes dels quals dialoguen amb materials, tècniques i paisatges propis del context mediterrani. Esta dimensió situada reforça la voluntat del projecte d’articular una constel·lació de pràctiques que vinculen allò local amb allò global, entenent ambdós àmbits com a espais interdependents.

A Sa Refinadora, el projecte incorpora una sèrie d’intervencions específiques de Teresa Matas, la pràctica de la qual se situa en la intersecció entre allò íntim i allò polític. A través d’instal·lacions construïdes a partir de materials tèxtils, l’artista desplega un treball profundament introspectiu que aborda qüestions com la memòria, la pèrdua i la reparació. Les seues peces, desenvolupades mitjançant processos llargs i meditatius, convertixen el gest de cosir en una forma de pensament i en una ferramenta crítica capaç d’interrogar experiències de dolor i vulnerabilitat des d’una dimensió poètica i material.

D’altra banda, l’artista Lucía Loren presenta una sèrie d’intervencions específiques, en este cas, a les terrasses d’Es Baluard Museu.

La comissària de l’exposició i directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha subratllat que «una part important de les artistes i els artistes participants pertanyen als contextos on el projecte es desenvolupa, afavorint un aterratge més situat. A elles i ells s’hi sumen altres propostes de l’àmbit nacional i internacional, sota la convicció que allò local i allò global operen com a vasos comunicants. A més, el projecte busca anar més enllà del fet expositiu, generant aliances amb agents culturals i col·lectius rurals i urbans que treballen des del territori per a enfortir els vincles entre art, medi ambient i comunitat».

El director d’Es Baluard Museu, David Barro, assenyala que «A mig foc parla de territoris, però també de relats culturals que emergixen entre els confins dels processos i de les formes de la memòria i el paisatge. Entreteixir discursos entre art i artesania ens permet no sols recuperar sabers, sinó també activar noves formes de pensar el present des d’allò sensible i allò material».

Finalment, Fernando Gómez de la Cuesta, responsable del Casal Solleric, subratlla que «no és casual que estos elements que ens definixen, vinculats a la vida quotidiana, als costums, a la tradició, a la història i a la nostra cultura, apareguen hui com els millors còmplices per a imaginar altres mons possibles. Estos oficis, estes tècniques, estos materials, lluny de ser meres relíquies —entre folklòriques i costumistes que recorren a l’evocació d’allò antic i a l’atractiu del record— proposen una forma de relació amb l’entorn basada en la reciprocitat: es pren de la terra allò que necessitem i se li retorna amb una utilitat aplicada, amb una ètica i una estètica sostenibles i harmòniques».