L’IVAM homenatja les dones que van marcar l’obra de Julio González en el 150é aniversari del seu naixement

• L’exposició ‘La dona en l’obra de Julio González’ reunix 148 obres que subratllen les grans etapes de la seua evolució, enllaçant vida i creació
• La mostra planteja un recorregut biogràfic i un altre temàtic sobre la representació femenina en l’obra de l’artista

València (26.03.26). L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘La dona en l’obra de Julio González’, que ret homenatge a les dones que van marcar la seua obra, principalment la seua filla, l’artista abstracta Roberta González i les hereues d’esta, Carmen Martínez i Viviane Grimminger, que van ampliar amb les seues donacions els fons de l’IVAM.

La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha destacat “la singularitat d’esta proposta expositiva que situa en el centre del relat a les dones que van exercir un paper decisiu en la seua vida i en la preservació del seu llegat”.

“L’exposició s’emmarca en les activitats organitzades per l’IVAM amb motiu del 150é aniversari del naixement de Julio González”, ha explicat la directora del museu, Blanca de la Torre.

“La mostra, comissariada per Brigitte Leal, reunix 148 obres -totes elles procedents de la col·lecció de l’IVAM, amb l’excepció de quatre dibuixos de la col·lecció Alfons Roig de la Diputació de València-, que posen en valor la riquesa dels fons de l’IVAM entorn de la figura de la dona en la producció de l’artista”.

A la presentació també ha assistit Philippe Grimminger, representant de les Fundació Julio González i gestor del llegat de l’escultor qui ha recordat que 150 anys després del naixement de González, “més de 130 institucions de tot el món conserven una o més obres de Julio González a través de donacions i adquisicions”.

Després de la mort de Julio González en 1942, Roberta va realitzar donacions d’escultures, pintures i dibuixos. En 1976, els seus dos legatàries universals, la galerista i editora Carmen Martínez i Vivianne Grimminger, van continuar la seua generosa política de difusió i promoció, dotant entre 1987 i 1997 a l’IVAM d’un fons excepcional que ascendix a 400 obres, així com dels arxius i la biblioteca de l’artista. “El museu va passar a denominar-se des de llavors Centre Julio González”, ha recordat Marta Alonso.

L’exposició planteja dos recorreguts, un biogràfic i un altre temàtic. El primer ens revela com Julio González, “Va viure envoltat d’un clan matriarcal: la seua mare, les seues dos germanes i també més avant la seua filla Roberta, una artista important”, ha reiterat la comissària Brigitte Leal. A esta constel·lació se suma Marie-Thérèse Roux, companya sentimental de l’artista, musa i també creadora.

“De moltes d’estes dones a penes es conserven estudis o peces, la qual cosa subratlla la invisibilitat històrica de la seua contribució”, ha assenyalat Blanca de la Torre.

L’itinerari iconogràfic proposat per la comissària també permet reconsiderar la representació femenina en l’obra de González. Partint de figures heretades de la tradició acadèmica, l’anàlisi es desplaça cap a la suposada dicotomia entre la garçonne i la llauradora.

“Era un home contradictori que podia representar figuració i abstracció, i també va fer una representació de la dona urbana, culta i moderna, en contrast amb la figura de la llauradora, vinculada al treball, la maternitat i la perpetuació de la vida”, ha explicat Brigitte Leal.

La comissària ha reivindicat la figura de Julio González enfront de Pablo Picasso. “Sempre hem posat l’obra de González en l’ombra de l’obra de Picasso i crec que és un gran error. González va ser un escultor de taller i va veure un poc més enllà del que passava al voltant d’ell en els anys vint a París i va veure a eixes dones que s’emancipaven del model masculí”

La mostra, posteriorment, es deté en tres obres icòniques: ‘Dafne’, revisada des d’una perspectiva que qüestiona l’absència de lectures feministes sobre esta peça o la tensió de la dualitat entre ‘La dona davant l’espill’ i ‘La Montserrat’. El disseny expositiu, a càrrec de Manel Jiménez, aposta per tonalitats càlides i terroses amb l’objectiu de “subratllar eixa connexió amb la materialitat, l’acolliment i la terra”, ha afegit Blanca de la Torre.

‘La dona en l’obra de Julio González’ se centra en dones treballant, dones suplicants o guerreres, que són, a més, el fil conductor de l’obra de Julio González “i ens permeten comprendre la seua psique”, en paraules de Blanca de la Torre.

L’exposició és representativa de “una nova història de l’art atenta als «oblidats de la història», incloses les dones, durant molt de temps ignorades”, ha conclòs la directora de l’IVAM.