L’IVAM dona pas a una nova generació de creadors valencians en la mostra ‘Disputa i pausa’

València (14.11.25). Els jóvens artistes protagonitzen la mostra ‘Disputa i pausa’ que s’inaugura el divendres 24 de novembre en el Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), dins del programa d’investigació i producció ‘Art i Context’. L’exposició reunix els treballs de creació desenrotllats al llarg de dos anys per sis artistes del context valencià: Bella Báguena (València, 1994), Pablo Bolumar (Horta Nord, 1996), Juan de Dios Morenilla (Caravaca de la Cruz, 1992), Marco Henri (Metz, 1998), Gema Quiles (Vila-real, 1994) i Sandra Mar (València, 1995).

“L’exposició és l’última acció d’un programa en el qual un equip de comissàries i un equip de creadors locals han treballat amb el museu en reciprocitat, en suport mutu, buscant anar més enllà d’una exposició col·lectiva d’artistes jóvens”, ha explicat la directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació en la qual ha estat acompanyada de les comissàries Júlia Castelló i Ali A Maderuelo, juntament amb els artistes participants.

El projecte bianual de ‘Art i Context’ va nàixer en 2021 amb l’objectiu de donar suport a l’art valencià, tant en l’àmbit de la investigació com en la conceptualització i producció de noves obres d’artistes emergents o jóvens. “L’IVAM, com a museu, ha de tindre una vocació internacional i, al mateix temps, connectar-se amb el teixit social més pròxim”, ha manifestat Blanca de la Torre.

Si en la primera edició del programa ‘Art i Context’ les produccions finals dels seleccionats van girar entorn de l’escenari d’inestabilitat que emmarcava eixa generació d’artistes, en esta segona edició “la disputa” entre continent i contingut, entre el museu i l’obra d’art, conforma el marc en el qual té lloc l’exposició.

Una de les comissàries, Júlia Castelló, ha relatat que el primer any del programa es dedica a la investigació i el segon any a la producció de les peces que es treballen “a partir d’interessos previs i influències que a vegades van poder mostrar al públic a través d’activitats”. A més, en esta edició el disseny expositiu s’ha pensat de manera col·lectiva entre comissaris i artistes i s’ha materialitzat en la idea de “laberint”, va ressaltar Ali Maderuelo.

Recorregut expositiu

L’exposició seguix un recorregut laberíntic en la qual els treballs dels artistes “funcionen com a micromons, amb una dimensió instal·lativa molt forta, a pesar que cada artista ve d’un camp diferent”, ha ressaltat el co-comissari Ali Maderuelo. “La idea és mostrar una panoràmica de la producció artística valenciana des de diferents punts”, va postil·lar.

La primera sala s’ha plantejat com “un espai de trànsit polivalent” i com a prolegòmen a l’exposició on hi haurà activitats de mediació i educació a càrrec d’Elàstica. Després d’una cortina blanca el visitant troba una instal·lació sonora de l’artista Bella Báguena composta per una sèrie de pitxers amb roses, cada un associat a una peça sonora individual en “una espècie de cova fosca o d’escenari teatral”, ha detallat. “Volia portar el meu món i el meu discurs a l’hora de produir música a l’espai museístic”.

Davant sorgix la proposta de Gema Quiles en la qual “convida a l’espectador a formar part d’un banquet en una escena pròpia d’un jardí plagat de personatges i símbols”, ha explicat l’artista sobre la peça que explora conceptes com “l’abundància” o “la riquesa”. “En la instal·lació sembla que les copes són les muntanyes i els rius formen les conques”, va ressaltar l’artista que es va definir com “molt pictòrica” perquè “el meu mitjà principal és la pintura”.

La mostra continua amb una instal·lació multimèdia de Pablo Bolumar que reproduïx les oficines d’una empresa fictícia anomenada Canyar, que s’encarrega de la gestió i implementació de solucions per al problema ecològic de les canyes en els màrgens dels rius de la Comunitat Valenciana. “La meua instal·lació es troba en el passadís que està just davall de les oficines de l’IVAM i absorbix eixa energia corporativa”, va subratllar Pablo Bolumar sobre la peça que està basada “en una investigació real i actual de com es treballen els llits”.

Amb la instal·lació ‘Les trobades’ l’artista Sandra Mar rescata el paper simbòlic que en el romanticisme van adquirir les pèrgoles i “la idea dels jardins i el laberint, que són estructures com de pausa”, ha subratllat. “He recuperat el concepte de recipient que contenen objectes, que està molt vinculat a la ceràmica, i que m’ajuden a construir tota eixa narrativa”. Algunes peces contenen fragments escrits, en línia amb el seu treball “amb la poesia i l’escriptura”.

Per part seua, Juan de Dios Morenilla submergix a l’espectador en les tensions psicològiques inherents a l’exercici de la pràctica artística a través d’una instal·lació composta per diverses pintures i objectes escultòrics. “La idea mitològica del porter, del ‘gatekeeper’, està representada a través d’eixos tres cabezones perrunos”, ha detallat. “Les peces estan disposades per a veure’s també en la seua part oposada en una metàfora de la part íntima del treball de l’artista, al mateix temps que s’establix un diàleg sempre entre l’interior i l’exterior”.

Finalment, Marco Henri proposa amb ‘H-VC1JD’ una investigació en forma d’instal·lació audiovisual multimèdia que mostra “una foguera de les quals fàcilment algú pot posar en YouTube en una pantalla en una casa quan vol generar un poc de confort”, ha manifestat l’artista. Eixos elements antagònics reflectixen les ambigüitats de la condició humana i “emocions que oscil·len entre el trivial i el transcendental”, generant una tensió que convida a l’espectador a la introspecció.