L’IVAM aposta per noms valencians, relectures de la col·lecció i exposicions internacionals en el seu 35é aniversari

• Amb motiu de l’Any Sempere l’IVAM, en col·laboració amb el MACA acollirà una gran mostra sobre l’artista alacantí
• El museu s’alia amb la National Portrait Gallery de Londres, el Museé du quay Branly de París o la Fundació Gulbenkian de Lisboa en tres grans projectes
• Simone Fattal, Francesca Woodman, Julia Margaret Cameron, Senga Nengudi, Carolina Caycedo, Cualladó, Sempere o Renau, protagonistes del 2024

València (14.12.23). La directora de l’IVAM, Nuria Enguita, ha presentat la programació d’exposicions de l’IVAM per a l’any 2024 amb una proposta que inclou exposicions de grans noms valencians com Llorenç Barber, Gabriel Cualladó, Eusebio Sempere, Josep Renau o Pinazo -que torna a la sala de la Muralla després de les obres de condicionament de l’espai, juntament amb artistes de l’escena internacional històrica i contemporània, com Simone Fattal, Francesca Woodman, Julia Margaret Cameron, Senga Nengudi, Maren Hassinger o Carolina Caycedo.

“El programa combina noves lectures de la col·lecció del museu, la revisió d’unes certes trajectòries d’artistes menys visibles i projectes que plantegen noves mirades crítiques sobre la història hegemònica, com una mostra sobre la iconografia de l’africanisme o una exploració del treball de les dones artistes a Espanya i Portugal entre la dictadura i la democràcia”, ha destacat Enguita.

L’IVAM allotjarà al Centre Julio González un total de 14 exposicions en 2024, a les quals cal sumar les dos que organitza a la seua seu d’Alcoi i l’exposició dedicada a Juana Francés que acollirà el Centre Cultural Niemeyer d’Avilés. “Una oportunitat de mostrar els excepcionals fons sobre l’artista alacantina que atresora l’IVAM fora de la Comunitat Valenciana” ha assenyalat.

En un moviment complementari al de la seua territorialització, l’IVAM consolida la seua presència internacional i col·laborarà l’any 2024 amb institucions com la National Portrait Gallery de Londres, el Museé du quay Branly de París o la Fundació Gulbenkian de Lisboa en tres projectes de gran envergadura.

“L’IVAM continua treballant en la seua internacionalització amb la finalitat d’oferir exposicions i projectes compartits i afermant la seua presència en una xarxa global”, ha destacat Nuria Enguita. En eixa línia s’inserix una exposició que es mostrarà inicialment a la National Portrait Gallery i que després viatjarà a València”, ha assegurat la directora de l’IVAM.

“La mostra permetrà establir connexions entre la fotògrafa estatunidenca Francesca Woodman i la britànica Julia Margaret Cameron -dos grans artistes que van desenvolupar les seues obres amb cent anys de diferència- a través dels seus treballs més famosos, però també dels menys coneguts”, ha desgranat Núria Enguita.

El mes de maig l’IVAM inaugurarà l’exposició ‘El poder amb què saltem juntes. Dones artistes a Espanya i Portugal entre la dictadura i la democràcia’ sobre la producció de les artistes espanyoles i portugueses de l’època i l’ampli ventall d’estils i mitjans que van adoptar.

Un altre projecte clau en la programació del pròxim curs és l’exposició a duo de dos pioneres en el treball dels feminismes negres, Senga Nengudi i Maren Hassinger, que indagarà en l’estreta col·laboració entre les dos artistes al llarg de cinc dècades, a través d’instal·lacions, textos, escultures, performances i projectes de vídeo.

El mes de juliol, una altra gran mostra col·lectiva d’obres procedents, en la seua majoria, del Museé du quay Branly mostrarà els usos i sentits de la imatge d’una dona mangbetú, que s’ha convertit en icona tant de l’Àfrica colonial com de la genealogia de l’africanisme etnogràfic. Les obres d’esta mostra procedixen també de col·leccions tan prestigioses com el Museu Britànic de Londres, la Biblioteca del Museu d’Arts Decoratives de París o el Museu Nacional d’Art de Basilea.

La memòria ambiental dels territoris i les lluites per la justícia, sobretot tot entorn de l’aigua com a recurs fonamental per a la humanitat, són algunes de les claus que la creadora Carolina Caycedo reflectirà en ‘Terra d’amistat’. Una coproducció amb l’Artium Museoa que revisa per primera vegada a Europa el treball d’esta artista nascuda a Londres, criada a Colòmbia i resident a Los Angeles, centrat en la investigació sobre els moviments socials i comunitaris que s’oposen a les grans infraestructures hidràuliques.

35é aniversari de l’IVAM i Any Sempere 

El 18 de febrer de 2024 es compliran 35 anys des de la inauguració de l’IVAM. Amb motiu d’este aniversari el museu inicia este mes una sèrie d’exposicions que, amb la rúbrica d’‘Escenes de la Col·lecció de l’IVAM’, anirà mostrant els seus fons. “És una proposta basada en investigacions sobre la col·lecció, la pedra angular del museu”, ha explicat Núria Enguita.

La primera presentació entorn de la col·lecció planteja la idea de museu com a catalitzador d’un context i, amb el títol ‘Fer paisatge’, proposa un recorregut que relaciona qüestions de memòria, arqueologia i paisatge amb formes de vida compartides i coneixements ancestrals. A partir d’una escultura de Robert Smithson, inclourà també obres de Miquel Navarro, Helena Almeida, LUCE, Adolf Gotlieb i Cecilia Vicuña, entre altres.

La segona presentació, que tindrà lloc al maig amb el títol de ‘Latències’, s’organitza a partir de l’obra ‘El pamflet’ d’Equipo Crónica i plantejarà els múltiples camins que obrin les pràctiques artístiques en la seua trobada amb el que és real, principalment en les últimes dècades del segle XX. L’acompanyaran obres de Juan Muñoz, Ana Penyas, Richard Serra, Yturralde, Teresa Lanceta o Gary Hill.

Donant continuïtat a l’Any Sempere, el museu també s’unix a la celebració del centenari del naixement de l’artista alacantí. El mes de març l’IVAM presentarà una importantíssima exposició -en col·laboració amb el MACA, Museu d’Art Contemporani d’Alacant- sobre la seua estada a París des de 1949 a 1960, un temps en el qual va realitzar la seua sèrie de gouaches i els seus famosos relleus lluminosos.

Artistes valencians

Prèviament, l’artista sonor valencià Llorenç Barber obrirà l’agenda amb el primer projecte expositiu del 2024 en l’IVAM. Una proposta que planteja una exposició en forma d’arxiu, un programa de performances i tallers i una publicació.

Un altre nom valencià fonamental en 2024 serà Gabriel Cualladó, Premi Nacional de Fotografia en 1994. Una exposició al novembre mostrarà el seu treball no sols com a fotògraf, sinó també com a col·leccionista, escriptor o editor, partint d’una exhaustiva investigació dels seus fons duta a terme per l’IVAM en el seu afany per aportar noves lectures sobre este mestre de la fotografia.

En eixa voluntat per llegir la història ‘a contrapel’ per a afegir capes de sentit s’inserix també l’exposició col·lectiva ‘Atrevir-se a més. València abans de l’art normatiu (1947-1957)’. Un període històric de l’art valencià en el qual va sorgir el Grupo Z, el Grupo de los 7 o el Grupo Parpalló amb noms com Manolo i Jacinta Gil, Juan Genovés, Rafael Pérez Contel, José Vento, Ángeles Ballester o Salvador Soria.

Així mateix, també es desenvoluparà una exposició que reunirà els treballs de ‘Confluències’, el programa d’intervencions artístiques en el medi rural, en un doble desplaçament del museu cap al territori i retorn a la ciutat. La programació es completa amb Ignacio Pinazo que torna a la sala de la Muralla, després de les obres de condicionament de l’espai, amb una mostra que porta per títol ‘Identitats’.

Premi Internacional Julio González 2024

Amb motiu del guardó, l’IVAM presentarà al novembre una exposició que revisa les principals línies del treball de la creadora francolibanesa Simone Fattal. Una artista la inspiració de la qual beu de la mitologia, des de l’antic Egipte fins al misticisme sunnita, passant per la tradició grecoromana, i d’esta manera crea figures escultòriques.

IVAM Alcoi

El programa previst per a la seu d’Alcoi presenta dos exposicions. La primera és una revisió de la llarga i complexa trajectòria del cartellista valencià Josep Renau a través de 150 obres. La segona mostra, ‘Unes notes sobre el foc’, convida una sèrie d’artistes a interpretar el foc com a matèria que destruïx, però també com a canvi d’estat, prenent com a punt de partida l’alçament popular que va tindre lloc a Alcoi en 1873. Esta exposició es completarà amb obres de la col·lecció de l’IVAM.

Programes públics IVAM

La programació d’activitats i educació aferma els programes de llarga duració -programes situats i que escolten i dialoguen amb el context-, alhora que dissenya noves mediacions i accions que expandixen la programació expositiva.

En 2024 continua ‘Art i context’ amb l’objectiu de reivindicar la producció artística jove del context valencià a través d’una selecció d’artistes i un equip curatorial. Durant dos anys compartiran el seu procés creatiu en forma d’activitats i obertures públiques que culminarà amb una exposició final en l’IVAM.

També en 2024 seguix ‘Articulacions’, el programa d’estudis internacional que al juny mostrarà alguns dels projectes duts a terme; ‘El gest narratiu’, espai que connecta l’exposició popular amb la literatura i altres narratives; ‘Poliglotisme’, un programa processual que convida persones amb llengües i accents diversos a trobar-se a través de les diferents llengües de la ciutat de València; o els grups residents ‘Els Grans’ i ‘Bandarres’, el primer conformat per sèniors (a partir 60 anys) i el segon pels més jóvens (entre 6 i 10 anys).

Alhora, el programa educatiu i de mediació continua amb accions en el territori de la mà de les mediacions de ‘Confluències’ i ‘Prop’, que desplaça el museu a xicotetes localitats de la Comunitat. Però també a l’IVAM, amb propostes que amplien les exposicions a diferents públics i edats, des de visites a tallers específics, passant per conferències, seminaris, textos de mediació, performances o arts en viu que actualitzen discursos i potències de les mostres.

Descarregar dossier