L’IVAM adquirix en ARCO una trentena d’obres de 23 artistes per a completar la seua col·lecció

• L’IVAM aposta per fomentar la creació contemporània del seu context i amb obres d’artistes de la Comunitat Valenciana
• Les adquisicions reforcen una nova línia de la col·lecció emmarcada en la recuperació d’oficis i sabers no hegemònics i cobrix llacunes històriques del segle XX

València (05.03.26). L‘Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) reforça la col·lecció del museu amb l’adquisició d’una trentena d’obres procedents d’ARCO 2026, en suport a la fira d’art més important de l’Estat.

Estes adquisicions renoven el compromís del museu amb la inclusió de dones artistes en la col·lecció, incloent-hi representants històriques fonamentals de l’art espanyol, artistes que recuperen sabers i oficis tradicionals i creadores del context valencià.

Les 30 obres adquirides per l’IVAM corresponen a 23 artistes, dels quals 19 són dones: Laura Palau, Juan del Junco, Elena Blasco, Patricia Gadea, Javier Garcerá, Eva Lootz, Tania Candiani, Inma Femenía, Isabel Villar, Ana Teresa Barboza, Ana Peters, Esther Boix, Marinella Senatore, Luciana Novo, Nils-Udo, Marina González, Lara Ordóñez, Cristina Mejías, Sandra Monterroso, Noemi Iglesias Barrios, Francis (Pitti) Bartolozzi Sánchez, Álex Francés i Lola Bosshard.

Les adquisicions van ser aprovades pel Consell Rector de l’IVAM en una reunió extraordinària celebrada este dimecres, 4 de març, en la fira ARCO que va ser presidida per la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí.

La qualitat de la fira ha permés a l’IVAM realitzar adquisicions molt diverses per a cobrir aspectes inèdits o poc representats en els seus fons. Les compres de l’IVAM procedixen de galeries nacionals i internacionals presents en ARCO 2026, entre les quals destaquen les quatre galeries d’art de València que participen en esta edició.

Sabers no hegemònics vinculats als territoris

La directora de l’IVAM, Blanca de la Torre, ha explicat que estes adquisicions “posen el focus en una nova línia de la col·lecció del museu centrada en la importància dels oficis, associades al territori i a la recuperació del vernacular des dels llenguatges contemporanis.”

“Al mateix temps, es cobrixen algunes llacunes de la col·lecció amb un dels pioners del Land Art i de l’art ecològic europeu de la dècada de 1970, l’alemany Nils-Udo, i s’aposta per l’equilibri generacional amb artistes jóvens, de mitja carrera i figures de sòlida trajectòria”, ha afegit.

En esta línia d’incorporar obres que dialoguen amb materials i sabers no hegemònics se situen artistes de l’esfera internacional, centrada fonamentalment en Llatinoamèrica, com Luciana Novo, Sandra Monterroso, Ana Teresa Barboza, Marinella Senatore i Tania Candiani, que prepara una exposició individual en l’IVAM per al mes d’abril.

En l’àmbit nacional, el museu incorpora una peça de Cristina Mejías -el treball de la qual s’articula entorn dels sabers menors, aquells que es transmeten oralment, des de l’experiència-, una instal·lació de Marina González Guerreiro sobre la poètica de les cures i una obra de Noemí Iglesias Barrios que recupera una tècnica mil·lenària d’elaboració manual de flors de porcellana.

Creadores valencianes

De la Torre ha assenyalat també que l’IVAM “no solament aposta pel context valencià comprant artistes valencians, també és important incloure artistes que han desenvolupat les seues carreres en el territori i per als quals el context valencià ha sigut important per a les seues carreres”.

Entre ells es troba Laura Palau, amb un discurs artístic multidisciplinari que part del coneixement rural en el qual va créixer; i Lara Ordóñez, el treball del qual gira entorn de l’àmbit domèstic i a les formes en què l’herència cultural perdura.

L’escultura i la pintura valencianes són dos línies molt presents també en la col·lecció de l’IVAM, que partixen de les seues pròpies bases fundacionals. Amb l’objectiu d’ampliar el patrimoni en estos eixos, se sumen als fons obres dels valencians Alex Francés, Javier Garcerá i Imma Femenía. Estes adquisicions “aposten per donar suport a la creació contemporània en el nostre context geogràfic”, ha detallat Blanca de la Torre.

Referents històrics i noms imprescindibles de l’art espanyol

L’alemany Nils-Udo és reconegut com un dels pioners del Land Art i de l’art ecològic europeu des de la dècada de 1970. La incorporació de la peça ‘Bambú, hojas de palma. Lanzarote’, 2022 a la col·lecció de l’IVAM reforça les línies d’investigació del museu i connecta especialment amb la idea de Museu Amfibi, és a dir, d’un museu dins d’un museu.

Un dels objectius de l’IVAM ha sigut esmenar algunes llacunes de la col·lecció per a poder narrar una història de l’art molt més completa. En eixe sentit, la incorporació d’obra de Francis (Pitti) Bartolozzi Sánchez permet reforçar els discursos del museu entorn del període d’entreguerres i contribuïx a la visibilització de les dones artistes en la construcció de la modernitat espanyola.

En l’apartat de fotografia s’inserix l’obra de Juan del Jonc, un artista que s’inscriu en la tradició de la fotografia conceptual desenrotllada a partir de les dècades de 1960 i 1970.

Un altre capítol d’adquisicions del museu valencià es nodrix d’autores fonamentals per a entendre l’art espanyol del segle XX. Obres de sòlides artistes com Lola Bosshard, Ana Peters, Esther Boix i Pons, Patricia Gadea a Isabel Villar s’incorporen als fons de l’IVAM “en un merescut reconeixement a la carrera d’estes dones que, igual que altres artistes espanyoles de la seua generació, ha de resituar-se en el lloc central del relat que la historiografia del segle XX les va apartar”.

Lola Bosshard va exercir un paper fonamental en el primer minimalisme sorgit a Espanya entre 1966 i 1967. També s’afig una obra icònica d’Ana Peters que porta per títol ‘Victoria’, que qüestiona els estereotips estètics i socials femenins amb un llenguatge pròxim al Pop Art i que va ser present en la considerada com a primera exposició feminista a Espanya.

La figura d’Isabel Villar, per part seua, és fonamental per a comprendre l’evolució de la pintura figurativa espanyola en les últimes dècades del segle XX, mentres que Esther Boix i Pons, una pintora vitalista i compromesa, integrant d’Estampa Popular, va utilitzar la pintura com a ferramenta de posicionament polític i social.

Tanca la nòmina de creadores Patricia Gadea, una autora amb una iconografia plagada de personatges de còmic, grafismes escolars, retallades publicitàries i consignes ideològiques de la qual s’adquirix una gran pintura.

Autores espanyoles contemporànies

En continuïtat amb l’adquisició recent d’obra de Concha Jerez, s’aposta per artistes espanyoles contemporànies com Elena Blasco i Eva Lootz. La primera desnvolupa una investigació continuada entorn de la ceràmica com a llenguatge escultòric i mitjà de pensament. D’Eva Lootz, Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1994, s’adquirix una escultura que incidix en el tema del llenguatge, un motiu recurrent en la seua obra des de finals dels anys huitanta.