11 sep. 2020
comparteix
DOSSIER DE PREMSA ‘PLÀTAN-SIESTA (1970)’ ARTUR HERAS
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta la intervenció Plàtan-siesta (1970) de l’artista Artur Heras en la façana del museu, un nou projecte ideat per l’artista dins de la línia IVAM PRODUEIX.
Artur Heras intervé en la façana principal de l’IVAM amb la seua obra Plàtan-siesta. Un llenç que, cinquanta anys després, reapareix versionant l’espai interior com van iniciar Kafka o Magritte.
La figura central d’aquesta pintura és un plàtan tombat sobre un llit tubular. El llit és, probablement, el símbol més oníric de quants existeixen en l’hàbitat quotidià de l’individu; és el lloc on naixen i moren, però també és allí on s’acomoden i somien. És sinònim de concentració humana en hospitals, aquarteraments i similars. Parla de la memòria, de la gravetat dels cossos sòlids, d’una matèria pesada que cal transformar en comptes d’oblidar.
El signe d’interjecció: un cap en exclamació, entre altres punts formant un xicotet mapa de constel·lacions.
O és un forat pel qual es colen i desapareixen els somnis?
ARTUR HERAS
Ja des dels inicis d’Artur Heras, sent estudiant d’art en els seixanta, les seues obres posaven de manifest el que Manuel Vicent escriu en un dels seus últims catàlegs: “Posseït per l’esperit del no, que és el que et fa lliure, Artur Heras ha utilitzat la imaginació com a arma contra els principis establits”.
La crítica ha assenyalat com una de les primeres manifestacions del Nou realisme i el pop art les seues primeres obres exposades a València i en ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla, Munic, Ciutat de Mèxic, Pamplona, París o Perpinyà.
Des de mostres com a Bandera, bandera (Fundació Miró, 1980) fins a la recent Sura com el desig i el destí en la memòria, celebrant 55 anys de pintura en una antològica en quatre espais històrics de Xàtiva, manté, en opinió de Sr. Giralt Miracle, “una capacitat de construir, manipular i contextualitzar l’objecte artístic fent que predomine l’art sobre la retòrica i l’esteticisme”.
