Dossier Ana Penyas i Alba Herrero. En una casa

DossierIVAM Centre Julio González

En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures és un projecte de l’antropòloga i investigadora social Alba Herrero i de l’artista i il·lustradora Ana Penyas, Premi Nacional de Còmic 2018, que aborda l’organització social de les cures, les transformacions recents i la situació actual del treball en la llar. Alba Herrero ha treballat des de l’etnografia; Ana Penyas ha transformat en imatges allò que aflorava de les entrevistes que ambdues han realitzat juntes i de l’arxiu que han recopilat al llarg de la investigació.

El resultat és un treball teòric i de camp desenvolupat entre la narració gràfica i la investigació social a partir del testimoni, el relat coral, les veus i l’experiència de vida de treballadores de la llar i ocupadores. “En una casa” és també l’espai en el qual es desenvolupa aquest treball i és la resposta que moltes treballadores de la llar donaven en els anys setanta quan els preguntaven on treballaven.

L’exposició recull tres processos de treball entrellaçats, fruit d’una mateixa investigació: l’obra gràfica d’Ana Penyas, el relat coral resultat de la investigació i el fanzine de creació col·lectiva Drets i dignitat. Treballadores de la llar i les cures, realitzat per un grup de 14 treballadores del sector en el marc del projecte.

L’exposició traça una genealogia sobre les condicions materials, simbòliques, socials i polítiques en les quals aquest treball s’ha dut a terme en l’últim segle. Posar el focus en ell, així com en les diferents formes en què ha sigut nomenat —serventa, empleada de llar, treballadora de llar—, revela transformacions vinculades al model de dona, les configuracions familiars i les relacions de poder o l’estructura social en general. En total, es van realitzar 23 entrevistes a 35 dones, nascudes entre 1930 i 1997, encara que han sigut moltes més amb les quals s’han mantingut converses informals.

El rang temporal fa que les vivències de les unes i les altres diferiren considerablement. També les procedències són diverses: moltes de les dones entrevistades que es van dedicar a aquest treball durant el franquisme provenen de pobles de Conca o d’Andalusia i també de pobles valencians. Una vegada en democràcia, es troben dones provinents tant de la desindustrialització, en aquest cas de la comarca del Comtat, com de diversos països, especialment d’Amèrica Llatina, però també de Rússia o de Bulgària. L’amplitud del ventall temporal, geogràfic i cultural ampliava les capes de complexitat per l’heterogeneïtat de contextos, d’experiències, de lògiques, de percepcions i de llengües que entraven a formar part d’un mateix diàleg.

La proposta expositiva i gràfica s’organitza entorn d’aquesta línia temporal en la qual les històries de vida i les diferents situacions avancen segons l’esdevenir històric i social. Una proposta en la qual el poètic s’entrecreua i juxtaposa amb l’arxiu. Un dibuix que mescla el collage i la imatge fotogràfica per a proposar nous significats que el desprenen de la seua representació naturalista. Ací, les experiències de vida i la ficció s’entremesclen per construir imatges capaces de representar les contradiccions, els silencis i l’invisible. Allò del què no es parla però que queda dit entre línies i que el dibuix ens permet tornar a traure a la llum i sacsejar els imaginaris i estereotips entorn al subjecte de la treballadora de la llar.

En una casa proposa un diàleg entre l’etnografia i la creació artística, transita entre totes dues i cerca ampliar la memòria col·lectiva, subalterna, a partir de l’experiència de treballadores i ocupadores. Planteja una relectura oberta sobre la capacitat que tenen les imatges, en aquest cas en relació amb els relats i les experiències pròpies, per a trastocar imaginaris, per a ampliar la mirada crítica sobre el passat, les trajectòries de l’organització col·lectiva i de reivindicació de drets i condicions de treball dignes i per a preguntar-nos per futurs possibles i desitjats.

Descarrega dossier valencià