Ximo Lizana

PERÒ, QUÈ ÉS UN ROBOT?

Un robot és una construcció, una màquina, un mecanisme artificial que no té ànima, que té el poder de moure’s per si mateix i que no emmalaltix ni mor; és concebut i fabricat per a efectuar una tasca normalment executada per un ser humà. A diferència dels autòmats, els robots porten implícit alguna cosa de l’ominós: el temor que s’independitzen del ser humà, que el superen, que el maten. Les màquines prendran el lloc de l’home? Hal, imaginat per Stanley Kubrick en la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai, allibera reflexions un poc simplistes sobre la humanitat, però mata secretament els hòmens de la tripulació per a obeir la seua pròpia lògica d’androide, que considera superior a la dels humans.

En la llegenda del Golem, però també en Un món feliç d’Aldous Huxley, o en Blade Runner, la majoria abdica i l’home no té més solució que la de girar-se contra una màquina dominadora. Qui va conformar els robots (del verb eslau robota, “treball obligatori”; la paraula és utilitzada per a designar un “treballador artificial”) va ser el dramaturg txec Karel Capek. En el seu drama R.U.R. (Rossum Universal Robots, 1921) apareix la primera fàbrica de robots en sèrie. La serialització els feia perdre la individualitat: els robots van deixar de ser aquells sers mecànics semimàgics però personalitzats que realitzaven desitjos humans. L’autòmat encara estava vinculat al món màgic; el robot, que no ha de ser necessàriament antropomorf, era estrictament racional, funcional i productiu. Capek va introduir en la literatura androides que es rebel·len contra els seus creadors, i no per atzar.

El llibre de Capek és potser un símbol del que succeïx en el món contemporani? Representa potser un amarg esbós crític del problema, hui en auge, de la desocupació? Cal recordar que l’any 1929 havia començat la depressió nord-americana que, després, s’encaminaria a una solució amb el president Roosevelt el 1933, i que en este mateix any l’ascens de Hitler a canceller d’Alemanya, alhora que clausurava els desastres econòmics que van minar la fràgil República de Weimar, n’iniciava uns altres pitjors.

ÀNGELS NECESSARIS?

Recentment, els robots han arribat a l’art: la idea és emprar com a recurs d’expressió artística totes les tecnologies, de les més simples a les més sofisticades. I en l’art actual els robots han sigut utilitzats pels artistes amb una intenció sovint crítica respecte a la pròpia cibernètica, o per a ironitzar els comportaments socials de l’home, i inclús amb una finalitat lúdica o humorística. Ximo Lizana ens proposa unes escultures robòtiques que denomina Ángeles robóticos. Àngels que executen operacions a través d’ordinadors. Àngels robòtics? Potser la voluntat de representar els àngels amb figura d’hòmens (a penes Rembrandt els reemplaça per llum) no siga sinó la resposta al desig d’angelitzar la humanitat o, també, al d’humanitzar la divinitat. Ximo Lizana introduïx un indici d’heterodòxia. Es tracta d’uns sers encarnats o desencarnats? Àngels robòtics o robots angèlics?

En tot cas, la seua obra podria ser considerada com a expressionista: a pesar del recurs a la tecnologia, el que predomina és l’emoció. En tot cas, també la seua obra obri pas a la pregunta sobre si en la societat actual, “societat de control”, continua tenint vigència la temàtica dels àngels. Tot induïx a pensar que els àngels continuen sent necessaris i res els disputa el seu lloc en l’imaginari humà.

L’exposició que es presenta a l’IVAM inclou 33 obres, fotografies i robots, datades entre els anys 2001 i 2009. El catàleg de la mostra, a més de reproduir totes estes obres, conté textos del comissari de l’exposició, Ángel Kalenberg, de la directora de l’IVAM, Consuelo Císcar, de María García-Abadillo i de Natalia Gómez.