Willem de Kooning

Willem de Kooning (Rotterdam 1904 – East Hampton 1997) és una de les figures més celebrades de l’art nord-americà del segle xx. La seua obra dels anys quaranta i cinquanta fa d’ell una figura clau de l’expressionisme abstracte, la generació a la qual pertanyien Jackson Pollock, Barnett Newman, Clyfford Still, Franz Kline o Mark Rothko, i que va aconseguir fer de Nova York la nova capital internacional de l’art després de la Segona Guerra Mundial. Influïts pel cubisme i el surrealisme, així com també per l’existencialisme i la psicoanàlisi, aquests artistes volgueren explotar les possibilitats expressives del gest i de la matèria, experimentant amb unes formes obertes i dinàmiques que veien capaces de suggerir el temperament i l’acció creativa pròpia.

La trajectòria de De Kooning, en qualsevol cas, arriba fins al final dels vuitanta, i està marcada per l’alternança de moments figuratius i abstractes. Aquest rebuig al dogma avantguardista, que no va ser, en ocasions, ben comprés en el seu temps, fa d’ell un artista summament influent en els nostres dies. Els seus temes més freqüents foren la dona i el paisatge, encara que abans d’un afany de versemblança representacional hem de veure en aquesta obsessió la voluntat de copsar una cosa sentida i real que no és exactament visible. Les seues pintures negres dels anys quaranta, en les quals semblava liquar les formes cubistes, foren considerades com una imatge perfecta del dinamisme de Nova York.

Als anys cinquanta, De Kooning pinta les seues cèlebres dones, en les quals acaba amb la jerarquia entre fons i figura per a produir unes imatges violentes que tenen la presència i la monumentalitat d’algunes representacions immemorials de deesses, però que també es refereixen a les dones contemporànies, de la diva d’Hollywood a les animadores de futbol americà. Als anys seixanta i setanta, De Kooning pinta uns meravellosos paisatges abstractes que seran reivindicats pels pintors internacionals dels anys vuitanta. Precisament en aquesta dècada De Kooning desenvolupa un estil tardà molt depurat que es pot comparar al de Matisse per la seua senzillesa i serenitat, en el qual predominen la llum i el color i els espais buits i meditatius.

Aquesta exposició retrospectiva inclou aproximadament vuitanta obres entre pintures, escultures i dibuixos, abastant el període que va del final dels anys trenta al final dels vuitanta. Aquestes obres inclouen obres molt conegudes, com per exemple Seated Woman (Dona asseguda), de 1940 (Philadelphia Museum of Art); Rosy-Fingered Dawn at Louse Point (Aurora de dits de rosa a Louse Point), de 1963, i Two Figures in a Landscape (Dues figures en un paisatge), de 1967 (ambdues a l’Stedelijk Museum, Amsterdam); The Visit (La visita), de 1966-67 (Tate Gallery, Londres), o la sèrie de dibuixos realitzats amb els ulls tancats pertanyents a la col·lecció del Museum Overholland (Nieuwersluis, Holanda), a més d’uns dibuixos poc vistos. Per tal d’aconseguir-ho s’ha comptat amb la col·laboració de nombrosos museus internacionals i dels hereus de l’artista. El catàleg de l’exposició, coproduïda amb la Fundació “la Caixa”, compta amb assaigs d’Enrique Juncosa, comissari de l’exposició, David Carriere i Richard Shiff