Utopia, il·lusió i adaptació: Art Soviètic 1928 – 1945

Utopia, il·lusió i adaptació: Art Soviètic 1928 – 1945 pretén reflectir la tesi (enunciada per Aleksander Ródchenko) segons la qual la transformació de l’artista no ha de ser completada només amb la ruptura d’una determinada praxi artística, sinó també amb una actitud permanent de suport a l’Estat. En este sentit, els vehicles tècnics triats cobraven un protagonisme singular de cara a la seua utilització en els mitjans de comunicació de masas. Esta exposició reflecteix la evolució de la creació figurativa soviètica des del Primer Pla Quinquennal fins a la Segona Guerra Mundial, inserint-la en el context de la seua utilització com a mitjà de propaganda i concedint un especial relleu a la fotografia. En 1928, quan es va anunciar la posada en marxa del Primer Pla, tant els artistes més rellevants de l’avantguarda artística com els crítics van coincidir en la seua apreciació de que la fotografia era comunicativament més eficaç que la imatge pintada per als enunciats del Pla.

 L’exposició inclou fotografia, muntatges, pintures, cartells, dibuixos, pel·lícules i projectes per a diferents exposicions. A diferència d’altres mostres dedicades a l’exhibició de l’art soviètic d’avantguarda, Utopia, il·lusió i adaptació es centra en el període de transició al realisme socialista. La mostra està dividida en quatre grans seccions dedicades als tres primers plans quinquennals i a l’esclat de la guerra. S’exhibeixen al voltant de dos-centes obres de quaranta artistes, entre els que destaquen: Aleksander Ródchenko, Borís Ignátovich, Elizar Langman, Gustav Klucis, Natalia Pinus, Valentina Kuláguina, Vera Orlova, Irina Shtange, El Lissitzky o Nikolai Troshin.

 Margarita Tupitsyn, comissària de l’exposició, analitza en el catàleg el procés que enllaça la praxi artística dels anys vint amb la praxi visual que es va desenvolupar a partir de la doctrina del realisme socialista. La mostra organitzada pel Museum Folkwang (Essen) va recorrer, tanmateix, les sales del Wüertembergischer Kunstverein (Stuttgart) abans d’arribar a l’Institut Valencià d’Art Modern. La Filmoteca de la Generalitat Valenciana ha organitzat, en col·laboració amb l’IVAM, un cicle de trenta pel·lícules del cinema soviètic d’eixe període, un material que il·lustra, en l’àmbit cinematogràfic, l’evolució experimentada en les arts visuals i la particular relació entre cinema i poder polític, amb obres de Pudovkin, Eisenstein, Vertov o Dovzhenko.