Un futur en construcció

Per tal de contextualitzar i enriquir la lectura de la mostra dedicada a Alexander Ródtxenko a la Galeria 3, aquesta exposició de la sala de la Biblioteca presenta una selecció de cinquanta joies del disseny soviètic de la nostra col·lecció realitzades per artistes com El Lissitzky, Gustav Klucis , els germans Vladimir i Georgij Stenberg, Kasimir Malevich, Solomon Telingater, o per dones clau en el desenvolupament de l’avantguarda russa com Natalia Goncharova, Varvara Stepanova, Natalia Pinus, Valentina Kulagina o Liubov Popova.

La selecció centra la seua atenció en un conjunt de publicacions (llibres i revistes) que van ser realitzades durant la dècada dels anys vint i principis dels anys trenta a l’antiga Unió Soviètica, època de màxima esplendor de l’avantguarda constructivista i del seu programa de transformació de la cultura visual d’un país embarcat en un accelerat procés d’industrialització i de transició cap al socialisme. Va ser aquesta una època en què el format dels llibres, les revistes o la cartellística comercial i política, va experimentar en aquest país la major revolució des que Mallarmé va dinamitar els esquemes de lectura i de composició del llibre tradicional amb el seu poema Un coup de dés jamais n’abolira le hasard (1897).

De la mateixa manera que la pintura va escometre a principis del segle XX la deconstrucció de l’espai pictòric heretat de la perspectiva renaixentista, alguns dels corrents d’avantguarda desenvolupats a Europa i Rússia van propiciar una autèntica revolució en la manera d’entendre, no només el contingut literari del llibre, sinó també el conjunt de signes visuals que conformen la seua aparença física, la seua factura.

El Constructivisme rus, moviment al qual van pertànyer la majoria dels creadors presents en aquesta selecció, va ser un dels corrents estètics que més va contribuir a la transformació radical del llibre, així com a la seua consideració com a objecte artístic. El Lissitzky, un dels seus més brillants dissenyadors, va recordar en el seu assaig La topografia de la tipografia (1923) que les paraules impreses en un full de paper no són desapercebudes per l’oïda, sinó per la vista, i és per això pel que proclamarà la necessitat de desenvolupar nous procediments per potenciar l’experiència visual i tàctil de la lectura, de manera que el joc de signes expresse, en tota la seua complexitat, la riquesa de matisos de la veu de l’emissor.

El fotomuntatge i la nova tipografia van ser els recursos plàstics sobre els quals el Constructivisme va sustentar la seua estratègia de transformació del llibre concebut com a arquitectura, un objecte mecànic i revolucionari per a les masses convertit en poderós instrument per a la construcció del socialisme. Les cobertes dels llibres, dels setmanaris populars o els cartells comercials i propagandístics, es van convertir en un camp d’innovació formal sense precedents; un territori en el qual la sutura de fragments d’imatges fotogràfiques i els jocs malabars amb la paraula escrita van transformar per sempre l’experiència visual d’un lector convertit en còmplice i partícip del procés de creació.