Tal-Coat

Pierre Tal-Coat (Pierre Louis Jacob) (Clohars-Canoët, 1905 – Saint-Pierre-de-Bailleul, 1985) va abordar en la seua pintura el problema de la desaparició de la forma en favor de l’informalisme. Influït per la seua amistat amb Giacometti, va desenvolupar una figuració de caràcter expressionista durant els anys trenta, per a consagrar-se a poc a poc a una pintura més abstracta que va posar en evidència el gest i la matèria.

Amb motiu de la seua primera exposició, i per a no ser confós amb el pintor Max Jacob, va adoptar el nom de Tal-Coat, expressió en llengua bretona traduïble per “Front de fusta”. Des de la seua obra més primerenca Tal-Coat va treballar la idea de la reconciliació humana amb la naturalesa centrada en els dibuixos i pintures amb escenes de vida quotidiana, inspirades tant a Bretanya com a París.

Entre 1936 i 1937, com fera André Masson o Picasso amb el Guernica, el pintor francés va voler donar testimoniatge dels tràgics esdeveniments de la guerra civil espanyola donant origen a la sèrie titulada Massacres. La seua evolució pictòrica li havia portat a investigar sobre el volum, i després de realitzar alguns caps de caràcter escultòric, precipitaria el tema del realisme en pintura en formular-lo en esta sèrie de gran intensitat cromàtica i carregada de dramatisme.

En l’evolució de la seua pintura es produirà un increment de la lluminositat que atenua els contorns. En la seua cerca, va enfrontar-se a la impossibilitat d’una percepció simultània, que no permetia captar un moviment més durant un instant. A partir dels anys 60 fins a la seua mort en 1985, Tal-Coat va operar sobre la matèria mateixa del color, que es va convertir en un verdader mitjà vivent on qualsevol accident podía ser l’indici d’un signe o d’un gest emmascarat. La presència fugaç de la vida a vegades quedava reduïda al rastre d’uns passos en el paisatge espontani dels seus gestos plàstics.

L’exposició retrospectiva de Pierre Tal-Coat en l’IVAM va presentar al voltant de seixanta pintures i trenta-cinc dibuixos que, com a contrapunt de l’expressió pictòrica, introduïen en la intimitat del procés de representació. La mostra revela les diverses facetes de l’evolució artística de l’obra de Tal-Coat i aportava una visió actualitzada sobre l’artista, i sobre la revaluació de la pintura de postguerra a Europa enfront de la presència, durant llarg temps dominant, de l’art americà. El catàleg editat amb motiu de l’exposició reproduia les obres exposades i contenía textos de Claire Stoullig, Maure Fréchuret, Sylvie Lecoq-Ramond, Dieter Schwarz, Etienne Lullin, Rémi Labrusse, Robert Graff i Florian Rodari. La proposta, producció del Musée d’Art et d’Histoire de Ginebra, va itinerar per Musée Rath (Ginebra), Musée d’Unterlinden (Colmar), Musée Picasso (Antíbol), Kunstmuseum (Winterthur) donant final al recorregut europeu a les sales de l’IVAM.