Speed Three

A pesar que el temps transcorregut des que Einstein demostrara que, lluny de representar un valor absolut, la velocitat altera la seua naturalesa en funció de diversos factors, la percepció que tenim d’esta continua determinada per limitacions d’orde més prosaic. Les competicions d’atletisme es guanyen hui per fraccions de segon cada vegada més insignificants, i l’elevació magnètica ens acosta, cada vegada més, al llançament de trens les velocitats dels quals estan destinades a competir amb les dels avions. Per als qui es passen la vida lluitant per batre el següent rècord de velocitat, lluny de ser una cosa relativa, el cronòmetre del jutge és d’una precisió implacable. A un nivell menys especialitzat, l’imperatiu tecnològic domina les cases i els centres de treball, un fenomen que ha comportat una era de comunicació instantània, de tasques múltiples i de desaparició deliberada de les fronteres que hi ha entre el cos i l’ordinador.

Si la simultaneïtat i la convergència es troben hui al capdavant de la nostra recerca per superar els límits de la velocitat, això és degut al fet que són sinònims d’este terme sobre el qual es basa la velocitat contemporània. Els artistes del segle XX van concebre la representació de la velocitat de formes molt diferents: des de l’obsessió de Sever per l’estètica del soroll i la fragmentació, a l’impuls de Pollock per crear unes pintures el tema aparent de les quals era la tècnica de la fuetada creada per ell mateix. No obstant, el final d’este accelerat segle ha dut una creixent desvinculació amb l’interés artístic per la velocitat que té a vore no tant amb la celebració de triomfs com amb l’expressió d’una preocupació cada vegada major per les conseqüències deshumanitzadores de la recerca decidida per la dominació tecnològica, al preu que siga.

En l’actualitat, els artistes han tornat al tema de la velocitat associada al desenrotllament tecnològic, però amb una mirada que no és crítica ni aduladora. Seguint l’exemple de pioners com el fotògraf Eadweard Muybridge, qui va utilitzar l’electricitat per a crear imatges que congelaven –literalment– el subjecte en el temps, els artistes de hui semblen haver acceptat la velocitat com un instrument susceptible de ser utilitzat de ben diverses maneres, incloent-hi la d’eina per a l’anàlisi. Amb estes premisses, Speed Three, desenrotllarà la seua temàtica dins d’un muntatge expositiu integral que entenga tot l’interior de l’arquitectura del museu com una extensió del suport de l’artista, creant un disseny aerodinàmic de destacada creativitat contemporània.

Artistes en l’exposició: Cory Arcangel, Cai Guo-Qiang, Jim Campbell, William Doherty, Feng Mengbo, Vadim Fishkin, Tehching Hsieh, Guy Hundere, Kimsooja, Langland & Bell, Tatsuo Miyajima i Camille Utterback.